Agrupació de Defensa del Parc Agrari del Baix Llobregat
“Oblidar com cavar la terra i com cuidar el sòl és oblidar-nos de nosaltres mateixos.” Mahatma Gandhi
Aquest és un escrit que neix de persones i col·lectius que treballen dins el Parc Agrari i viuen d’ell. Es busca que s’hi adhereixin pagesos, tècnics de camp, sindicats, docents, consumidors individuals o agrupats, i totes aquelles persones i col·lectius que vulguin treballar per salvar i millorar el Parc Agrari del Baix Llobregat i la resta d’espais agrícoles de la comarca, i que veuen l’Eurovegas com una més, però la més urgent, de les amenaces que el posen en perill. Per aquest motiu presentem aquest ideari, que se suma als manifestos presentats els darrers dies per diferents col·lectius que ja s’han manifestat en contra d'aquest macroprojecte, i volem aportar a més la visió des de la producció agrícola, que ha estat sempre recolzada pel Parc Agrari del Baix Llobregat.
El Parc Agrari del Baix Llobregat té una superfície agrària útil de 2.500 ha i està qualificat en el Pla General Metropolità aprovat l’any 1976 com a clau 24 «sòl rústic protegit de valor agrícola» i en el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (2010) com un espai de «protecció especial pel seu valor natural i agrari».
Els arguments que defensem:
La urbanització irreversible causada per l’Eurovegas ocuparia 800 ha segons els mitjans. 800 ha fèrtils on viuen i treballen pagesos des de fa molt de temps, pagesos que produeixen verdura i fruita fresca que es ven directament a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Per a fer-nos una idea la superfície equival a tot l’Eixample i centre de Barcelona, o equival a les ciutats de Girona, Lleida, Tarragona o Santa Coloma de Gramenet.
Els sòls agrícoles del delta del Llobregat són sòls dels més fèrtils de Catalunya i gaudeixen d’unes condicions que els fan insubstituïbles com a sòls dedicats a la producció d’aliments: la fertilitat del sòl deguda als rics sediments del riu, el clima suau de vora mar, l’aigua del riu i dels freàtics i el relleu pla. Els cultius són extraordinàriament rendibles. El Baix Llobregat és el principal rebost d’aliments frescos i de qualitat per a l’àrea metropolitana, esdevenint així un bé comú que cal protegir per al futur. Si es pavimentés i s’edifiqués sobre aquest sòl ja no hi hauria marxa enrere, hauríem perdut una feina de milers d’anys de treball fet pel riu i la pagesia.
La construcció de l’Eurovegas seria un atac directe contra la nostra sobirania alimentària, ja que, de manera irreversible, ens faria més dependents dels aliments importats de l’estranger i ens privaria del nostre dret de cultivar i decidir que mengem al nostre país.
Al brutal impacte sobre el medi ambient, cal afegir l’efecte nociu que tindria en la recàrrega de l’aqüífer del Baix Llobregat, estratègic per a l’Àrea Metropolitana, i l’afectació negativa en la pluviometria de la costa, ja que l’activitat agrària recarrega els núvols de pluja que venen del mediterrani evitant períodes de sequera i mitigant els efectes de pluges torrencials.
La construcció de l’Eurovegas implicaria més sol perdut per l’apropiació de terreny, a causa de la necessitat de fer més infraestructures (carreteres, transport públic, etc.) per al resort.
Cal preguntar-se també qui pagaria aquestes terres tan valuoses, com se’n valoraria econòmicament el preu, si s’inclouria en la valoració les tones d’aliments que es deixarien de produir any rera any, i com es mantindrien totes les infraestructures.
Encara més, si la Generalitat canviés la qualificació del terreny, els imports de les expropiacions serien molt baixos, cosa que malauradament tampoc en garantiria el pagament ni encara menys la seva immediatesa.
Cal lamentar, finalment, que amb les notícies i rumors sobre aquest projecte han renascut les expectatives urbanístiques que afecten de nou l’activitat agrària. Els lloguers pugen, i molts propietaris i especuladors del sòl que no es dediquen al camp, tornen a dificultar l’accés a la terra als pagesos, esperant poder vendre terrenys al millor postor.
CONCLUSIONS
Ens oposem al Projecte de construcció de l’Eurovegas per tractar-se d’una agressió més al conjunt del Parc Agrari del Baix Llobregat, que ha patit múltiples mermes del seu perímetre i especulacions en el seu interior en els darrers anys, i podria significar la mort final del Parc Agrari per l’envergadura del projecte i per les expectatives especulatives que genera.
Ens oposem a la urbanització de terra agrícola. Els projectes urbanístics impliquen l’aniquilació de l’activitat agrària, la desaparició del Parc Agrari del Baix Llobregat i de la pagesia, comprometent el futur del país.
Afirmem que aquesta és una gran oportunitat per establir un moviment social on es representin diferents sensibilitats ( ecologistes, urbanistes, arquitectes, sociòlegs, pagesos, tècnics de camp, consumidors, ciutadans, platafromes en defensa del Parc Agrari ...) per a establir una plataforma permanent per a la defensa i la millora contínua del Parc Agrari.
Ens comprometem a la realització d’accions conjuntes de sensibilització i mobilització de la població que condueixin a la retirada definitiva del Projecte Eurovegas.
Agrupació de Defensa del Parc Agrari del Baix Llobregat
Ajuda a fer realitat un documental sobre els menjadors escolars
Qui som?
Som un grup de gent que incloem el respecte pel medi ambient i les persones, la sobirania alimentària i el plaer d'una alimentació nutritiva en el dia a dia de les nostres vides.
Projecte:
Dur a terme un documental: “El plat o la vida”. Volem oferir una perspectiva crítica sobre els menjadors escolars. El punt de partida del documental es basa en el replantejament per part d’una cuinera professional, que durant una etapa de la seva carrera professional es veure abocada a treballar en un geriàtric, on remenava i fregia productes per omplir plats i estomacs però mai alimentava. Fruit d’aquesta experiència vital i de les seves inquietuds, nasqué un projecte de menjador a l’escola bressol El Rial, ara amb 4 anys d’experiència volem mostrar una recepta d’eines que ens ha fet alimentar de forma responsable.
Convidats:
Tots ells ens parlaran de tot allò que hi ha més enllà dels aliments: les implicacions mediambientals, la sobirania alimentària, el procés productiu, el procés d'elaboració i cuinat i la importància de l'origen dels ingredients, la piràmide alimentària...
A les entrevistes hi participen, entre d'altres, Gustavo Duch, Carme Ruscalleda, el Dr. Pérez Calvo, així com la resta de persones implicades en el projecte de menjador.
Objectiu:
Pretenem fer extensible el projecte a altres escoles i a les famílies per crear una consciència entorn a la responsabilitat d’allò que fem. “La nostra actitud davant el menjar és la nostra actitud davant la vida”
Que necessitem?
La col·laboració de totes les persones implicades en el reportatge és altruista i tant sols ens cal el finançament de l'equip professional que s'encarrega de la filmació i posterior edició. El pressupost que tenim és de 1760€. Estem cercant entre totes aquesta quantitat de diners sense comptar amb cap iniciativa que pugui existir per tal de no augmentar la xifra necessària.
Agraïm la teva col·laboració per avançat i et demanem dues coses: − Que ens indiquis si vols que el teu nom aparegui als crèdits del vídeo. En aquest
cas apunta el nom complert a la llista de col·laboradors o en el concepte d’ingrés. − Vine amb nosaltres a descobrir el resultat de la gravació un cop finalitzat el
documental.
Estem buscant la col·laboració de 88 persones que aportin 20 euros cadascuna. Si no ens veiem habitualment pots fer-nos arribar els diners a través del c.c. de Caixa Laietana: 2042-0182-82-3000008150
CAMPAÑA POR LA UNIVERSALIZACIÓN DE LA ALIMENTACIÓN ECOLÓGICA EN COMEDORES ESCOLARES
El Fondo para la Defensa de la Salud Ambiental (FODESAM) ha iniciado una recogida de firmas para apoyar la implantación universal de la alimentación ecológica en los comedores escolares de toda España. Pretende conseguir el apoyo del mayor número posible de personas para hacer presión en favor de la adopción urgente de medidas.
EL TEXTO DE LA PETICIÓN ES EL QUE SIGUE (más adelante se da la forma de firmarlo):
Urgimos al Gobierno español y a las autoridades competentes en la materia de las diferentes Comunidades Autónomas a que adopten las medidas precisas para que , en el menor plazo posible, se establezca la alimentación ecológica en todas las guarderías y centros escolares del país, públicos y concertados. Entre las medidas a adoptar ha de figurar la promulgación de normas que establezcan la obligatoriedad de la alimentación ecológica en las dependencias citadas, así como la puesta en marcha de mecanismos para asegurar su cumplimiento. Entendemos que la alimentación ecológica certificada, sin residuos de pesticidas o, entre otras cosas, componentes obtenidos mediante manipulación genética, es la que ofrece más garantías de beneficiar a la salud y el desarrollo infantil. La evidencia científica existente sobre los efectos que, aún a niveles muy bajos de concentración, y dada la especial sensibilidad de los cuerpos infantiles, pueden tener algunos contaminantes, hace que nuestra petición sea vehemente, como también los muchos otros beneficios que para la salud de las personas y de la Naturaleza tiene la agricultura ecológica. "Con las cosas de comer no se juega".
Cada vez hay más iniciativas en España en favor de la implantación de la alimentación ecológica para los niños. Caben destacar algunas iniciativas como la acometida en Andalucía que ya ha hecho que muchos miles de niños reciban esta alimentación más saludable. En esta Comunidad Autónoma el Gobierno regional , a través de diversas consejerías, ha facilitado la expansión de estas prácticas en numerosos centros, primeramente en aquellos con cocina propia y posteriormente en aquellos que se abastecen de catering , mediante una serie de disposiciones. Destaca también la promoción de una Iniciativa Legislativa Popular en favor de una Ley de Alimentación Ecológica en los Centros Escolares de Canarias para intentar establecer la obligatoriedad de este tipo de alimentación en centros públicos y concertados. Y podrían citarse otras iniciativas como, por ejemplo, las que se están acometiendo en Cataluña con diferentes apoyos públicos y privados. (Ver, por ejemplo: Por una Ley de Alimentación Ecológica en los centros escolares (Vida Sana) http://www.vidasana.org/noticias-vidasana/por-una-ley-alimentacion-ecolo... , o Boletín Oficial del Parlamento de Canarias. Proposición de Ley de Iniciativa Popular. De alimentación ecológica en centros escolares. http://www.parcan.es/pub/bop/7l/2010/209/bo209.pdf )
Fuera de España, especialmente en algunos países, hay iniciativas de mucho mayor alcance. En Italia, por ejemplo, hay leyes que obligan a introducir alimentos ecológicos en los menús escolares y en Alemania, por no citar más casos, algunas normativas obligan a incluir alimentos ecológicos en comedores públicos. Podrían citarse también importantes iniciativas en otras naciones como Francia o el Reino Unido.
Al margen de todas ésas iniciativas o de otras que pudiese haber en marcha ahora o en el futuro en España, y en apoyo de las mismas, es evidente que queda mucho, más bien casi todo, por hacer. Es por éso que el Fodesam pretende sumarse a todas aquellas personas que en diferentes puntos de España luchan en pro de una alimentación con las máximas garantías para los más pequeños, sabedores como somos, por la actividad que desarrollamos, de las consecuencias que tiene el modelo de producción actual, tanto para la salud de las personas (especialmente las más sensibles y vulnerables, como los niños) como para el medio ambiente.
La campaña del Fodesam está ABIERTA A TODOS.
Estimamos que es una obligación moral ineludible garantizar lo mejor para los niños en un ámbito clave como es el de la alimentación. Que “con las cosas de comer no se juega” debe ser especialmente cierto cuando se habla de la infancia. Dar a los niños una alimentación sana y equilibrada, con las mayores garantías sanitarias, es una obligación inexcusable a la que los poderes públicos han de contribuir. Y entendemos que la alimentación ecológica, sometida a los más escrupulosos controles para evitar que contengan elementos tales como residuos de pesticidas, u otras cosas como materias primas procedentes de manipulación genética, es la que mejor cumple ésos requisitos.
Consideramos así mismo que a la par que de este modo se vela por una alimentación con más garantías para los más pequeños, se promueve el sector de la alimentación ecológica que tantos beneficios reporta no solo a la salud de los niños sino de todos y de la Naturaleza.
Algunos hechos clave que avalan esta campaña
Para saber hasta qué punto es importante esta iniciativa hay que reparar en una serie de hechos:
¿Que nos muestra la evidencia científica acerca de los daños de los tóxicos en general sobre la salud infantil?
¿Que sabe la ciencia sobre los efectos de los pesticidas de los alimentos sobre los niños, aún a niveles muy "bajos"?
Los alimentos ecológicos reducen la exposición de los niños a sustancias tóxicas.
Los comedores ecológicos escolares pueden representar un crecimiento considerable del sector ecológico.
*LA PLATAFORMA POR LA LIBRE VACUNACIÓN DEL GANADO*
quiere manifestar su desacuerdo con las medidas adoptadas para la erradicación la enfermedad de la Lengua Azul en el estado Español, que contemplan la vacunación obligatoria y masiva de toda la cabaña ovina y bovina, considerando que:
· La enfermedad se puede considerar endémica, por tanto, imposible de erradicar, debido a que no se puede controlar la expansión natural de los insectos vectores ni evitar la presencia del virus en países colindantes e incluso en la propia fauna salvaje. Países como Israel y Sudáfrica no la han conseguido erradicar tras 60 años de vacunación.
· Los animales vacunados siguen siendo portadores.
· Afecta principalmente a las ovejas y no a todos los rebaños por igual.
· Se carece de estudios que evalúen el impacto real de la enfermedad tanto a nivel sanitario como económico.
La obligatoriedad de vacunar a todo el ganado ovino y bovino y de aplicar insecticida sobre los animales en el transporte, así como la limitación de movimiento para el ganado en determinadas zonas son medidas costosas, ineficaces y perjudiciales para el ganado, los ganaderos y ganaderas y la población en general.
La decisión sobre la forma de lucha contra la enfermedad de la Lengua Azul (vacunación sí o no) debería recaer en los ganaderos y ganaderas, máximos interesados en mantener la salud tanto de sus rebaños como de los consumidores/as. Nos basamos en que:
· Todos los países de la UE -salvo Bélgica y España- han retirado la obligatoriedad de vacunar contra la Lengua Azul, lo que demuestra la incoherencia e inconsistencia de dicha medida. Las movilizaciones de ganaderas/os franceses durante los dos últimos años han conseguido que, este pasado mes de julio, el Ministerio de Agricultura de Francia retire la obligatoriedad de vacunar para la campaña 2011.
· Con esta normativa se condena al ganadero/a a vacunar de por vida, ya que la vacuna crea una inmunidad temporal: semestral en el caso del serotipo 8 y anual para el serotipo 1.
· Se está vacunando indiscriminadamente a animales que ya poseen una inmunidad natural, a enfermos/inmunodeprimidos y a hembras gestantes.
· Miles de muertes y de efectos secundarios debidos a la vacuna, denunciados por diferentes colectivos, han sido desoídos o negados ante los medios por la Administración.
· Los ganaderos/as tienen que asumir las muertes y pérdidas de producción debidas a la vacuna de su bolsillo.
· Los ganaderos/as tienen que soportar que se cuestione su profesionalidad, al atribuir los efectos adversos de la vacuna a un mal manejo y mal estado de sus animales (conclusiones del estudio del VISAVET y CRESA, realizado por encargo de la Administración).
· La vacuna contiene sustancias neurotóxicas -hidróxido de aluminio y sales de mercurio- que pasan de la canal a la cadena alimentaria, cuyos efectos sobre las personas a largo plazo se desconocen.
Por ello SOLICITAMOS que:
1. Se suprima la obligatoriedad de la vacunación contra la Lengua Azul, siguiendo el criterio de la mayoría de países de la UE.
2. Se deje de perseguir y presionar a los ganaderos y las ganaderas que han decidido no vacunar.
3. Se reconozcan los daños de la vacuna y se indemnice a los ganaderos/as.
4. Se garantice la eficacia e inocuidad de la vacuna, para quien quiera emplearla.
5. Se empleen fondos públicos para la búsqueda de tratamientos alternativos para la enfermedad de la Lengua Azul.
*La Plataforma por la Libre Vacunación del Ganado se constituye el día 20 de mayo de 2010 en Madrid. Nace por la necesidad de hacer frente a la indefensión que viven los ganaderos y las ganaderas como consecuencia de la obligatoriedad de vacunar contra la Lengua Azul, y con el objetivo de que los ganaderos y ganaderas recuperen el poder de decisión en la gestión de la salud y bienestar de sus animales.
La revista Agrocultura, editada trimestralment per l'associació L'Era, Espai de Recursos Agroecològics, ha refusat una proposta de publicitat a la contraportada de l'empresa Repsol que feia referència als agrocombustibles. L'espai publicitari està valorat en 800 euros. L'agència que gestiona la publicitat de Repsol va demanar a l'entitat una explicació per escrit argumentant la seva denegació.
CRIDA D'SLOW FOOD PER UNA LLICENCIATURA D'AGROECOLOGIA A CATALUNYA + DEMANDA DE DIMISSIÓ DE L'EQUIP DE GOVERN D'AGRÒNOMS A LLEIDA
Per una Lleida amb estudiants d’agricultura ecològica i món rural
Slow Food Terres de Lleida crida a la reflexió al voltant del rebuig
de la UdL cap al nou Títol d’Agricultura Ecològica i Desenvolupament
Rural.
Des del moviment Slow Food, que agrupa més de 80.000 socis a tot el
món, defensem el paper i l’herència que representa l’agricultura i
l’alimentació a la societat actual. Entenem que tota la cadena lligada
a la producció i consum d’aliments forma part del nucli de la nostra
cultura. Defensem, alhora, la necessitat d’una agricultura i una
alimentació “bona, neta i justa”. Entenem que la cultura alimentària
va molt més enllà d’una simple producció i comercialització de béns de
consum. I defensem el patrimoni agrícola i alimentari com a béns
essencials de les nostres societats.
Per tot això, volem MANIFESTAR:
1. Que és dramàtic que la demanda d’estudis d’agricultura a Lleida
no arribi ni al 25% de les places que ofereix ara mateix l’Escola
Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de Lleida (ETSEA). Aquest fet
suposa una pèrdua essencial per a la societat, un malbaratament de
recursos públics i un afebliment del món agrari.
2. Que l’Associació Slow Food fa dos anys que treballa amb la
Universitat de Lleida i l’ETSEA per reconduir aquesta situació i poder
oferir una nova titulació d’Agricultura Ecològica i Sostenibilitat
Rural que inclogui aspectes innovadors, històricament pertinents i
atractius pels estudiants del Segle XXI.
3. Que els nous plans d’estudi aprovats aquest mes de juliol no
incorporen les propostes d’innovació que es van fer des de Slow Food,
faltant així als acords de mínims i a les mateixes propostes que havia
fet la direcció de l’Escola. Amb aquesta actitud, la Junta de l’ETSEA
incrementa la seva distància amb una societat que, cada cop més, veu
en l’agricultura ecològica un potencial per a la seguretat
alimentària, el món pagès i l’economia real d’aquest país.
4. Que fa diversos anys que la UdL i l’ETSEA han apostat clarament
per nous estudis transversals relacionats amb la enginyeria i la
modificació genètica dels aliments tot i el dissens que generen
aquestes tecnologies. Aquest és el cas del Títol propi i Grau de
Biotecnologia.
5. Que, per a esdevenir Lleida la capital agroalimentària
catalana, es necessita una escola d’agrònoms oberta i permeable, que
incorpori les propostes que se li fan des de tots els sectors de la
societat civil.
6. Que l’agricultura i el món rural catalans necessiten d’efectius
amb una formació sòlida i competent per respondre adequadament als
reptes que se li proposen, tant des de l’àmbit productiu com des del
desenvolupament rural.
7. Que la sostenibilitat rural i l’agricultura són àmbits de
treball i de desenvolupament professional i personal plenament vàlids
a la nostra societat contemporània, i els valors que s’hi generen
tenen una especificitat que respon de manera saludable als neguits i
aspiracions dels membres de la societat
I, per tot això, DEMANEM:
- A les organitzacions i associacions del món agrari i rural, a
l’ETSEA, a la Universitat de Lleida i a la resta d’Universitats
catalanes, l’obertura d'una reflexió seriosa i valenta que doni
resposta a la demanda social creixent d’una Titulació pública en
Agroecologia i Sostenibilitat Rural.
- Per a facilitar aquest nou procés, la dimissió de l’equip de
Govern de l’ETSEA encapçalat pel seu director, Sr. Jaume Lloveras.
La vall de Can Masdeu
... o de com construir una solana de Collserola agroecològica
Des de temps remots, successives generacions de pobladors de la vall han
modelat i mantingut un eficaç sistema de mines, canalitzacions d'aigua,
basses i terrasses per al cultiu que mig segle d'abandó no ha pogut
esborrar del tot. La vall ha conservat també boscos de pins i roures,
vessants de ginesta i romaní i abundants zones humides on es refugien
esquirols, conills i senglars.
En els darrers set anys la vall ha revifat. Hem rehabilitat la masia,
recuperat la finca agrícola i construït una comunitat viva que
interactua amb el medi i els seus cicles naturals. Una comunitat implicada
amb el teixit associatiu del districte de Nou Barris i amb tots els veins
que participen del projecte o venen a passejar per la vall. Aquesta visió
de la serra de Collserola com un lloc on seguir practicant un ús social
sostenible del territori té el valor afegit de donar-se a dos passes del
polígon de Canyelles, exemple d'un model urbanístic massificador i poc
sostenible que lamentablement segueix vigent.
En defintiva, aquesta vall està viva i continua resistint a una ciutat
obstinada en devorar-ho tot. La última amenaça? La classificació com a
EPRE (Espai Periurbà de Regulació Especial) per part de l'Ajuntament de
Barcelona. Els EPRE's no son més que estats d'excepció urbanística forçats
pel consistori per assegurar-se el dret a mossegar la serra, ja que
permetran construir equipaments i ajardinar la vall independentment de la
declaració de Parc Natural.
Resulta irònic pensar que els que hem estat lluitant per conseguir aquesta
protecció... acabem sent-ne els primers exclosos. El mateix podem
denunciar a altres punts negres de la solana: El pla Caufec-Porta BCN a
Esplugues, víctima de l'exclusió de les zones de transició al nou parc
natural. El Tunel d'Horta, que segons el conseller Baltasar és plenament
compatible amb un Parc Natural (sic). I altres conflictes que pots trobar
a la web www.collserola.org.És doncs temps de plantar cara i recordar un
cop més que el territori no és ni una mercaderia ni un postal.
LLUITEM PER UNA SOLANA REALMENT PROTEGIDA I LLIURE DE EPRE'S!
DEFENSEM UNA VALL DE CAN MASDEU PÚBLICA, AUTOGESTIONADA I AGROECOLÒGICA!
Assemblea de la Vall de Can Masdeu
Assemblea de la Solana de
Sembrant Moviment: Jornades d’Agroecologia de Mallorca.
Esporles, 26-28 setembre de 2008.
Apunts després de la reflexió per continuar sembrant i collint.
Les persones que organitzàrem Sembrant Moviment: Jornades d’Agroecologia de Mallorca vam presentar aquest projecte com una iniciativa per compartir sabers relacionats amb el camp, concretament al voltant de l’agroecologia, un moviment social que cada dia agafa més força. Després de tres dies intensos de feina i reflexió a Esporles, la idea inicial què la nostra tasca no havia d’acabar amb l’organització d’aquestes Jornades prengué encara més sentit. No volíem posar un punt i final perquè el que ja teníem era, en realitat, un punt de partida. És per això que, a partir de les valoracions aportades pels companys i companyes que hi participaren, fem la següent declaració de principis:
1.- El moviment agroecològic reivindica l’existència d’una cultura popular viva, arrelada al seu medi natural i social, però no de manera estàtica, ni tancada, sinó generadora de noves realitats i que la fa servir com a vehicle per a la construcció i consolidació de xarxes socials alternatives.
Entenem la cultura popular com la capacitat col·lectiva de compartir coneixements i capacitats apreses de les experiències viscudes com a poble i com una manera de subvertir l’ordre establert que, al cap i a la fi, és l’objectiu darrer de l’agroecologia.
No podem romandre aturats davant l’atac de la globalització capitalista, que destrueix el saber acumulat pels pagesos i pageses durant segles, mitjançant l’homogeneïtzació de les manifestacions culturals i de les variades formes de treball de la terra.
Les manifestacions culturals més agredides són, precisament, les que més visiblement tenen a veure amb la comunicació entre la gent: la llengua en les seves expressions escrita i oral (parlada i cantada). La llengua, en el nostre cas el català, ha estat l’eina principal per a la transmissió d’història oral i del coneixement del treball a fora vila, tant el que té a veure amb les tasques agrícoles com en l’àmbit de la casa. És molt important treballar en la recerca i la recuperació del ric vocabulari que té a veure amb la pagesia, així com en el foment de les relacions que trenquin les barreres i fomentin l'intercanvi de coneixements entre les diferents generacions i entre homes i dones. Igualment, s’haurien de tenir més presents la música i la dansa popular com a manera de generar espais lúdics col·lectius i de potenciar una eina més per a la manifestació i la protesta.
2.- Ara mateix el moviment agroecològic aposta per una relació de complicitat entre les persones productores i les consumidores: més directa, justa, sana i ecològica.
Aquesta complicitat, només es pot aconseguir participant tant en el procés de producció (que cal desindustrialitzar), com en el de consum (on cal lluitar contra les dinàmiques consumistes i el·litistes). L’acostament entre tots dos permet al grup de consumidors prendre consciència de les problemàtiques i els avantatges de la producció ecològica i del món rural en general. Alhora que permet als i les productores contar amb el suport social que es mereixen i que mai han tengut. Al mateix temps, en minvar la distància entre els espais de conreu i els de consum, es redueix la despesa d’energies no renovables i els seus efectes nefastos sobre el medi natural i social. Aquest vincle genera la revalorització del medi rural, la regeneració d'allò local, la creació de comunitat i de xarxa, la implicació, la participació, la coevolució amb la natura, el decreixement i la sobirania alimentària.
Per tot això, creiem que en aquest procés resulta fonamental l’enfortiment i la creació de cooperatives i grups de producció i consum. Aquestes iniciatives s’han de basar en relacions d’horitzontalitat, adaptar la producció i el consum a les necessitats i a la qualitat de vida de les persones com a alternativa al consumisme devastador del medi i de les pròpies persones.
3.- La lluita des de l’agroecologia per assolir noves formes de relació entre les persones ha de passar, necessàriament, per un treball en profunditat de les relacions entre sexes.
Aquesta tasca no passa únicament per compartir els mateixos espais de treball i de decisió, sinó també per visualitzar tots aquells treballs que tradicionalment han fet les dones al camp o entre les quatre parets de les cases. Elles han estat també protagonistes de la transmissió i renovació del coneixement de generació a generació. Que ara, a més, aquesta transmissió de sabers trenqui les barreres tradicionals entre els sexes: que també les dones aprenguem dels nostres padrins i els homes de les nostres padrines!.
4. L’agroecologia és una forma de lluita per a la transformació social en què hi conflueixen múltiples lluites històriques: la lluita anticapitalista, l’ecologisme, el feminisme, el sindicalisme, la defensa de la cultura popular i l’antiimperialisme.
És per això que no podem confondre “agroecologia” amb “agricultura ecològica”. Va més enllà de l’agricultura ecològica, ja que integra la producció, la distribució i el consum sobre unes bases de justícia social.
En definitiva, l’agroecologia no és només un moviment social, sinó un conjunt de moviments de transformació social i política. És una filosofia transversal; una concepció diferent de vida que cerca transformar les relacions socials, econòmiques i les relacions entre la gent i el camp.
5.- Tot i que res no canviarà si no hi ha una clara aposta col·lectiva, insistim en la importància dels gestos quotidians que com a grup o com a individu podem fer, des d’evitar les grans superfícies comercials a dir no a una bossa de plàstic …
… la unió fa la força … i de la llavor en sortirà el sementer!!...
... PER AIXÒ, SI VOLS SUMAR-TE I COL·LABORAR ACTIVAMENT EN LA PREPARACIÓ DE LES PROPERES JORNADES PER AL 2009, NOMÉS T'HAS DE POSAR EN CONTACTE AMB NOSALTRES A TRAVÈS DE LA WEB http://mallorcagroeco.noblogs.org
Maniest conjunt d'Ecologistas en Acción, Amigos de
la Tierra
, COAG, Greenpeace, UCE, CEACCU, CECU, Xarxa de Consum Solidari, Plataforma Rural, EntrePobles, No et mengis el món i Veterinarios Sin Fronteras, sobre "Futuro de
la Agricultura
y de
la Alimentación. Nos
incumbe a todos/as: por una nueva Política Agraria"
Nosotros, 17.500 trabajadoras y trabajadores rurales Sin Tierra de 24 estados de Brasil, 181 invitados internacionales a nombre de 21organizaciones campesinas de 31 países y amigos y amigas de diversosmovimientos y entidades, estuvimos reunidos en Brasilia entre los días 11 y 15 de junio de 2007, en el 5º Congreso Nacional del MST, para discutir y analizar los problemas de nuestra sociedad y buscar perfilar alternativas.
Nos comprometemos a seguir ayudando en la organización del pueblo, para que
luche por sus derechos y contra la desigualdad y las injusticias sociales.
Por ello, asumimos los siguientes compromisos:
1. Articularnos con todos los sectores sociales y sus formas de organización para construir un proyecto popular que enfrente al neoliberalismo, al imperialismo y a las causas estructurales de los problemas que afectan el pueblo brasileño.
2. Defender nuestros derechos contra cualquier política que intente quitar
derechos ya conquistados.
3. Luchar contra las privatizaciones del patrimonio público, el trasvase del Río São Francisco y por la re-estatización de las empresas públicas que han sido privatizadas.
4. Luchar para que todos los latifundios sean expropiados y prioritariamente las propiedades del capital extranjero y de los bancos.
5. Luchar contra la tala y la quema de los bosques nativos para la expansión del latifundio. Exigir de los gobiernos acciones contundentes para restringir esas prácticas criminales contra el medioambiente. Combatir el uso de los agrotóxicos y el monocultivo en gran escala de la soja, caña de azúcar, eucalipto, etc.
6. Combatir a las empresas transnacionales que quieren controlar las semillas, la producción y el comercio agrícola brasileño, como Monsanto, Syngenta, Cargill, Bunge, ADM, Nestlé, Basf, Bayer, Aracruz, Stora Enso, entre otras. Impedir que continúen explotando nuestra naturaleza, nuestra fuerza de trabajo y nuestro país.
7. Exigir el fin inmediato del trabajo esclavo y de la superexplotación del trabajo, y el castigo de sus responsables. Todos los latifundios que utilizan cualquier forma de trabajo esclavo deben ser expropiados, sin nguna indemnización, como lo prevé el Proyecto de Ley ya aprobado en el Senado.
8. Luchar contra toda forma de violencia en el campo, así como contra la criminalización de los Movimientos Sociales. Exigir castigo a los asesinos -mandantes y ejecutores- de los luchadores y luchadoras por la Reforma Agraria, que permanecen impunes y con procesos parados en el Poder Judicial.
9. Luchar por un límite máximo del tamaño de la propiedad de la tierra. Por la demarcación de todas las tierras indígenas y de los remanentes quilombolas. La tierra es un bien de la naturaleza y debe estar condicionada a los intereses del pueblo.
10. Luchar para que la producción de los agrocombustibles esté bajo el control de los campesinos y trabajadores rurales, como parte de la policultura, con preservación del medio ambiente y buscando la soberanía energética de cada región.
11. Defender las semillas nativas y criollas. Luchar contra las semillas transgénicas. Difundir las prácticas de agroecología y técnicas agrícolas en equilibrio con el medioambiente. Los asentamientos y comunidades rurales deben producir prioritariamente alimentos sin agrotóxicos para el mercado interno.
12. Defender todas las nacientes, fuentes y reservorios de agua dulce. El agua es un bien de la Naturaleza y pertenece a la humanidad. No puede ser propiedad privada de ninguna empresa.
13. Preservar los bosques y promover la siembra de árboles nativos y frutícolas en todas las áreas de los asentamientos y comunidades rurales, contribuyendo a la preservación ambiental y a la lucha contra el calentamiento global.
14. Luchar para que la clase trabajadora tenga acceso a la enseñanza básica, escuela de nivel medio y la universidad pública, gratuita y de calidad.
15. Desarrollar diferentes formas de campañas y programas para eliminar el analfabetismo en el medio rural y en la ciudad, con una orientación pedagógica transformadora.
16. Luchar para que cada asentamiento o comunidad del interior tenga sus propios medios de comunicación popular, como por ejemplo, radios comunitarias y libres. Luchar por la democratización de todos los medios de comunicación de la sociedad contribuyendo para la formación de la consciencia política y la valorización de la cultura del pueblo.
17. Fortalecer la articulación de los movimientos sociales del campo en la Vía Campesina - Brasil, en todos los estados y regiones. Construir, con todos los Movimientos Sociales una Asamblea Popular en los municipios, regiones y estados.
18. Contribuir en la construcción de todos los mecanismos posibles de integración popular latinoamericana, a través del ALBA: Alternativa Bolivariana de los Pueblos de las Américas.
Ejercer la solidaridad internacional con los Pueblos que sufren las agresiones del imperio, en especial, con el pueblo de Cuba, Haiti, Irak y Palestina.
Convocamos al pueblo brasileño para que se organice y luche por una sociedad justa e igualitaria, que solamente será posible con la movilización de todo el pueblo. Las grandes transformaciones son siempre obra del pueblo organizado. Y, nosotros del MST, nos comprometemos a nunca desfallecer y a luchar siempre.
*Reforma Agraria: ¡Por Justicia Social y Soberanía Popular!
