A informació pública el projecte de decret sobre la venda de proximitat de productes agroalimentaris
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) ha publicat avui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) l’Edicte pel qual se sotmet a informació pública el Projecte de decret relatiu a la venda de proximitat de productes agroalimentaris, durant un termini de set dies hàbils.
Les persones que tinguin interès a examinar-lo ho podran fer a les oficines del Departament a Lleida (carrer Camp de Mart, 35) i a Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614); als serveis territorials del DAAM a Barcelona (avinguda Meridiana, 38); Girona (plaça Pompeu Fabra, 1); Lleida (carrer Camp de Mart 35); Tarragona (avinguda Catalunya, 50); les Terres de l’Ebre (plaça Alfons XII, 7, de Tortosa) i la Catalunya Central (carrer de l’Historiador Ramon d’Abadal i de Vinyals, 5. Edifici El Sucre, a Vic), o bé es pot consultar a la pàgina web del Departament http://www.gencat.cat/agricultura/normativa, durant l’esmentat període, en el qual els interessats podran formular-hi, així mateix, les al·legacions que creguin convenients.
El Decret té per objecte la regulació de la venda de proximitat dels productes agroalimentaris de Catalunya i l’acreditació dels productors o agrupacions de productors agraris que venen la producció pròpia o els seus productes d’elaboració pròpia, directament als consumidors o a establiments minoristes i de restauració.
Des de L’Era i després de parlar amb diversos actors del sector, i a resultes del greu malestar que hi ha entre pagesos, elaboradors, bancs de llavors, i diverses entitats del sector..., en referència a la creació de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Mongeta del Ganxet1, acorda presentar el següent comunicat:
El malestar en el sector no ateny només al pagesos sinó que afecta tota la cadena alimentària, des del pagès fins al consumidor passant pels diversos elaboradors. La mongeta del ganxet és un producte de la terra, que es fa a Catalunya des de fa cents d’anys i que el seu nom i les seves característiques han sigut seleccionades durant dècades per el saber pagès en funció de les seves terres, la seva producció, dels gustos dels consumidors ... En aquesta tasca no hi ha intervingut millores genètiques artificials ni formades, el renom de la mongeta ja existia abans de qualsevol Consell Regulador, i a pesar que les DOP puguin ser una forma (no la única) de protegir les nostres varietats de la aboràgine de la globalització i de l’arribada de altres mongetes més barates que poden confondre al consumidor, això no dona el dret a cap consell regulador, DOP o departament d’agricultura a negar als pagesos catalans a fer la mongeta que han conservat, seleccionat i millorat les seves mongetes del ganxet (perquè qui entengui una mica d’agronomia i de mongetes sabrà que de mongetes del ganxet n’hi ha més d’una).
És per això que creiem de justícia fer dures crítiques a la DOP de la mongeta del ganxet, a la forma com s’ha gestionat pels diversos estaments implicats i per els nefastos resultats que de dur-se a terme la DOP pot implicar en la pagesia catalana.
I per tant desglosarem les nostres queixes:
SOBRE LA ZONA DE CULTIU DE LA MONGETA DEL GANXET
A gran part de Catalunya hi ha força pagesos octogenaris, i algun de centenari, que poden testificar que a casa seva s’ha cultivat i comercialitzat mongeta del ganxet durant tota la vida.
Entre les 5 entrades de mongeta del ganxet que es conserven al banc de llavors del Centro Nacional de Recursos Fitogenéticos (CRF) de Madrid n’hi ha una que procedeix de Manresa. És l’entrada Núm. BG001145 que va ser recollida l’any 1978.
En la tesi doctoral titulada Variabilitat de la mongeta Ganxet (Phaseolus vulgaris L.): determinació de tipologies i selecció de línies comercials, presentada l’octubre del 2003 per l’Esther Sánchez Bell i dirigida pel Francesc Casañas hi podem trobar (pàg. 20, Figura 1.6.1.I) el següent mapa:
Atenent que el Sr. F. Casañas és part implicada en la creació de la DOP ganxet, sembla si més no curiós, que hagi obviat informació generada sota el seu tutelatge.
Volem destacar que en el punt 4 del Document Únic presentat a la Unió Europea2, on es delimita la zona geogràfica de producció i elaboració de la DOP, es pot llegir: “correspon a tots els municipis de la comarca del Vallès Occidental i del Vallès Oriental, junt amb els municipis de Malgrat de Mar, Palafolls, Tordera, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Munt, Dosrius, Argentona i Orrius, de la comarca del Maresme, i els municipis de Blanes, Fogars de Tordera, Maçanet de la Selva i Hostalric de la comarca de la Selva”, se’n dedueix que el Bages Osona, Gironès, Penedès i Garraf no estan inclosos en aquesta delimitació.
I, per tant, no és cert el que diu el paràgraf final del punt 3.2 del Document Únic: “La varietat de mongeta del ganxet és autòctona de la zona geogràfica delimitada i només reuneix les característiques descrites si es conrea dins de la zona a protegir. És per això que la varietat ganxet no es conrea comercialment fora de la zona”. Tampoc és cert el que afirma el darrer paràgraf del punt B2 del Plec de condicions de la DOP Mongeta del Ganxet que diu: “El tipus varietal ganxet és un tipus de mongeta que no es conrea comercialment fora de la zona delimitada”3 (els subratllats són nostres).
No creiem que les mentides hagin de ser el fonament per a la protecció dels nostres cultius i varietats, sobretot si aquestes exclouen a bona part dels pagesos i pageses que han seleccionat la mongeta del ganxet que ara protegeixen tant ferventment, i que l’han popularitzat gràcies al seu saber agrari, i no a cap DOP.
SOBRE LA DESCRIPCIÓ DE LA MONGETA DEL GANXET
Qui entengui una mica d’agronomia, sap que les característiques de les mongetes depenen no només del material genètic base, sinó també de les condicions edafoclimàtiques de la zona de cultiu i el maneigs d’aquests. Les mongetes del ganxet que es cultiven a catalunya no s’ajusten necessariament a la descripció morfològica que en dóna la DOP (punt 3.2 del Document Únic tramés a la UE) ni tant sols totes les mongetes cultivades a la zona considerada dins de la DOP. És més, no es pot trobar una descripció genèrica per la mongeta del ganxet que es cultiva a Catalunya, ja que cada pagès manté la seva mena de mongeta del ganxet que és la que a ell i a la seva clientela li agrada, n’hi ha de petita, de mitjana i de gran, n’hi ha de mata alta i de terrera... la mateixa mongeta cultivada al Maresme té un període de cultiu més llarg que a Manresa, per tant és probable que en zones de clima més càlid les mongetes puguin adquirir més grau de ganxo que en altres zones més fredes, tot i tenir igual informació genètica.
Desconeixem per quins mecanismes s’ha arribat a deduir que la mongeta del ganxet ha de tenir aquestes o aquelles característiques sense consultar primer als pagesos que porten dècades cultivant-la.
SOBRE EL PROCEDIMENT DE REGISTRE DE LA DOP
Vistes les constatacions anteriors des de L’Era no podem més que preguntar-nos com és possible que els tràmits per aconseguir la DOP (que es van iniciar l’any 2006) hagin passat inadvertits. Com pot ser que tants consells comarcals, ajuntaments, oficines comarcals del DAAM, cooperatives i associacions de productors, sindicats, ADVs, pagesos i elaboradors no s’hagin adonat de la magnitud de l’error fins que han llegit, sis anys més tard, el comunicat de les sancions que els poden caure si segueixen cultivant mongeta del ganxet? Entremig, hi ha hagut moltes oportunitats per presentar al·legacions que no sembla que ningú hagi aprofitat. Com pot ser que haguem donat carta legal al que una Associació de Productors i una Cooperativa Agrària concreta pensen, o els convé de pensar, de la mongeta del ganxet, sense consultar la resta d’implicats?
Sí els tràmits no han estat realitzats expressament amb nocturnitat, caldria revisar els procediments d’informació que el DAAM posa en marxa en aquests casos per tal d’evitar que es repeteixi un despropòsit d’aquest calibre.
SOBRE LA NECESSITAT DE LES DOP
Sabem que la globalització ha iniciat una invasió poc controlada de productes, potser la legislació és poc severa per a protegir la sobirania alimentària, tot i que en altres èpoques la invasió de porductes extranys ens han sigut de gran interès, si no fos per la invasió de productes provinents d’Amèrica ara fa més de 500 anys, ara no ens trobariem parlant de mongetes de ganxet, ni de cap altre tipus. Sabem que no és comparable, ja que el ritme d’adaptació de fa 500 anys no és el d’ara, i que el que llavors era una millora de la riquesa genètica i nutricional del ostre país, ara és uan explotació dels recursos naturals i humans d’altres països, posant en perill la pròpia existència de la nostra pagesia.
Però en nom de la nostra sobirania alimentària no es pot fer tot, sobretot si la solució acaba sent més contraproduent que el problema.
Hi ha moltes maneres de protegir els nostres cultius i la nostra cultura agrària, les DOP en són una, pe`ro no en són ni la única ni poden anar soles. Una tasca de formació, concienciació i promoció de les varietats, totes per part de l’administració és indispensable, per a que siguin els pagesos i els consumidors qui trobin el seu espai, no es pot enganyar el consumidor... i ens trobem amb una DOP que enganya als consumidors basant la definició de la mongeta del ganxet nostre de tota la vida, amb una varietat millorada provinent d’un altre país...
SOBRE L’ESMENA DELS ERRORS
El cultiu i comercialització de la mongeta del ganxet és un ingrés molt important per a molts pagesos de Catalunya, que ja tenen tota la producció venuda abans de posar cap gra al terra. No és estrany que la gent hagi passat de la incredulitat a la indignació. Algú s’ha apropiat indegudament del nom d’una varietat que és un bé comú.
Si es volia donar un segell de distinció o de qualitat a la mongeta d’una determinada zona, o amb unes determinades característiques, s’hauria d’haver fet sense perjudicar la llibertat dels productors i consumidors que per tradició centenària cultivem o mengen altres mongetes del ganxet.
També ens preguntem com pot ser que una Denominació d’Origen (el seu nom ho indica) no defineixi cap origen en el seu nom. En el punt 2.2 de la proposat de Pla d’Acció sobre la Biodiversitat Cultivada que aquests dies està redactant la Generalitat de Catalunya, llista totes les DOP/IGP no viniques a Catalunya, a saber: : Arròs del Delta de l’Ebre, Avellana de Reus, Oli Siurana, Oli de les Garrigues, Oli Empordà, Oli de Terra Alta, Oli del Baix Ebre-Montsià, Pera de Lleida, Mongeta del Ganxet, Fesols de Santa Pau, Poma de Girona i Calçot de Valls.
Cal destacar que cap d’elles porta el nom d’una varietat local al nom i en canvi totes porten el seu origen en el nom, a excepció de la moneta del ganxet. Encara més destacable és que 1 paràgraf més avall diu:
“Quan una associació de productors presenti una sol·licitud d’inscripció per a ser tramitada davant del registre comunitari de DO/DOP/IGP, des del DAAM es promourà, sempre que sigui possible, que en el plec de condicions s’inclogui l’ús de varietats locals, i si ja estan incloses, que es conservin o es millori el percentatge d’ús d’aquestes varietats. No obstant, quan el nom de la varietat local figuri en el nom de la DOP/IGP sempre anirà acompanyat amb un toponímic.”
Sabem que equivocar-nos ens podem equivocar tots, i que rectificar és de savis, així que instem al DAAM a fer les gestions necessàries per a rectificar l’error.
Es per això que des de L’Era sol·licitem que s’inicien els tràmits necessaris per corregir l’error de manera que els pagesos puguin seguir cultivant la mongeta del ganxet sense necessitat de pertànyer a cap delimitació geogràfica artificialment fixada, haver-se d’ajustar a una descripció de mongeta estàndard ni inscriure la seva producció a cap consell regulador.
L'advocada general de la Cort Europea de Justícia de l'Unió Europea Juliane Kokott ha fet públiques aquest passat mes de gener les seves conclusions relacionades amb l'afer judicial que oposa des de fa anys l'Associació francesa Kokopelli i la societat productora de llavors Baumaux.
Actualment per comercialitzar una varietat cal que estigui inscrita al catàleg oficial de varietats comercials. Les varietats antigues, tradicionals o locals en són excloses, per una banda perquè no compleixen els requisits d'homogeneïtat i estabilitat que es demana a les varietats comercials, i per altra banda perquè els protocols de registre són complicats i costosos, només aptes per a la indústria de la llavor.
L'advocada general jutja aquesta obligatorietat desproporcionada en particular, en el que respecta al lliure mercat, als efectes lligats a la limitació dels consumidors per a elegir i comprar varietats tradicionals i a la pèrdua de biodiversitat agrícola al reduir la variabilitat genètica amb l'ús exclusiu de varietats registrades.
En concret argumenta que es veurien augmentades les restriccions sofertes tant pels productors com pels consumidors que no estan preocupats per una alta productivitat ni per produccions estàndards. Es veuria afectada també la llibertat dels pagesos de decidir les varietats que volen cultivar.
Segons la lletrada, la prohibició de les varietats locals infringiria el principi de proporcionalitat, és a dir, els desavantatges de prohibir-ne la venda que acabem d'anomenar, superarien amb escreix els avantatges (protegir els compradors de llavors).
Sembla clar que no existeix el risc que les llavors tradicionals competeixin amb les llavors millorades doncs el seu rendiment és menys elevat. En aquest cas només cal evitar que algú pugui fer-ne ús per error, i per això, amb una correcta regulació de l'etiquetatge seria suficient.
De la resolució en remarca la importància que té l'explotació econòmica de les varietats no admeses per al seu manteniment i conservació, fet que tindria una conseqüència directa en l'augment de la diversitat biològica dels conreus.
La magistrada, un cop exposats tots els arguments, CONCLOU sobre la invalidesa legal de la prohibició de comercialitzar llavors d'una varietat no inscrita al catàleg oficial.
El què ens cal esperar ara és que la Cort Europea segueixi la recomanació de la seva advocada general a fi de permetre a les llavors pageses de sortir del règim de clandestinitat en el que es veuen relegades.
La Xarxa Catalana de Graners fa una crida als organismes europeus per a que respectin una deliberació que sorgint des del més profund sentit de justícia feta a la història i als pagesos, té l'objectiu de salvaguardar un bé comú com són les llavors i les varietats locals.
Els terrenys agrícoles on la Generalitat vol que es faci “Eurovegas”, un equipament estratègic per la seguretat alimentària Ecologistes en Acció critica durament les intencions de la Generalitat de Catalunya d’oferir al magnat nord-americà Sheldon Adelson 800 hectàrees de terrenys agrícoles al Baix Llobregat, recordant que la zona agrícola del Delta del Llobregat són unes de les més fèrtils del Mediterrani i garanteixen la producció d’aliments per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Un paradís agrícola i natural
El Delta del Llobregat és un dels tres punts més fèrtils de tota la conca mediterrània, juntament amb els deltes del Nil i de l’Ebre.
La zona conreable del Delta suposen unes 2930 ha, del total de 4708 del conjunt de la comarca. Destaca un gran dinamisme del sector que, gràcies a una pagesia abocada en la seva feina, treu el màxim profit de les condicions excepcionals del Delta per a practicar una agricultura intensiva de regadiu altament productiva, destacant per la producció d’hortalisses i fruita.
Tot i que entre 1990 i 2004, la Superfícia Agrària Útil del Baix Llobregat va disminuir un 64 % (de 7.331 ha a 4.708 ha), el PIB s'incrementà un 255 %, passant de ser de 6.411 EUR/ha a 16.355 EUR/ha. L’agricultura ocupa directament a 2175 persones al Baix Llobregat, segons dades oficials, però cal sumar-hi els milers de temporers que cada any treballen en la recol·lecció de fruites i hortalisses sobretot a la zona del Delta.
A més, els espais naturals i agrícoles del Delta són un recurs per al lleure i l’oci de la població dels seus municipis i la gran ciutat. I també són una recurs potencial per a impulsar un ecoturisme de qualitat que pot generar molts més llocs de treball.
Sense agricultura al Delta, Catalunya és encara més dependent de les importacions d’aliments i, per tant, vulnerable
La producció d’aliments es considera una part marginal de l’economia però, en realitat, resulta la base fonamental sobre la que ha de descansar quasevol societat humana, per raons òbvies.
En l’actualitat, bona part dels aliments que es consumeixen al nostre país, i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona singularment, són importats d’altres llocs de l’Estat i de tot el planeta. Però aquesta importació massiva d’aliments només és possible per dues raons: hi ha països exportadors i el preu del petroli encara és molt baix, cosa que fa barat el transport. Però el ràpid creixement de la població mundial (especialment a molts països exportadors d’aliments) farà que els aliments comencin a escassejar a escala planetària en no gaires anys. En segon lloc, els preus baixos de l’energia són ja cosa del passat i, un cop passat el pic de màxima extracció de petroli, el transport de productes pel planeta en milers de quilòmetres s’anirà encarint progressivament, dificultant la importació d’aliments.
En qualsevol visió de futur, un país ha de comptar amb el proveïment dels productes bàsics i els aliments i l’aigua són, evidentment, les necessitats més elementals.
Destruint unes altres 800 ha enormement fèrtils al Delta del Llobregat, Catalunya s’allunyaria encara més d’un escenari de Seguretat Alimentària elemental.
Un espai agrícola protegit, però contínuament amenaçat
El 1998 es va crear el Consorci del Parc Agrari, i el 2004 es va aprovar el Pla Especial de protecció i millora del mateix. Per tant, es tracte d’un espai que es troba regulat per unes normes basades en la Llei d’urbanisme, i que va comptar amb el consens de totes les administracions (ajuntaments, Diputació, Generalitat).
Cal recordar que el Delta del Llobregat és, probablement, el territori de Catalunya més intensament transformat i agredit, després de la mateixa ciutat de Barcelona. En el territori del Delta s’hi troben les infraestructures més grans de Catalunya, que tenen dimensió continental:
o Aeroport del Prat
o Port de Barcelona
o Línia d’AVE Madrid-Barcelona
o Corredor mediterrani de RENFE
o 3 Autopistes i autovies (C-32, A-2, C-31)
S’hi han urbanitzat milers d’hectàries per a construir les zones residencials (nuclis de Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi, El Prat i l’Hospitalet), a més d’urbanitzacions de baixa densitat (Castelldefels platja, Gavà-Mar, etc.), multitud de polígons industrials i la Zona d’Activitats Logístiques vinculada al Port. Totes aquestes actuacions s’han desenvolupat transformant irreversiblement els camps de conreu i zones humides naturals del Delta. Fins i tot es va arribar a desviar la desembocadura del Llobregat per deixar espai a la Zona Franca, en uma actuació que va ser declarada il·legal per uma sentència del Tribunal Suprem.
El Delta no aguanta més agressions. Há perdut més del 50% de la seva superfície agrícola i natural original. Eurovegas seria el cop final al precari equilibri que s’há pogut mantenir al llarg de les dècades d’eufòria edificadora que van portar a la bombolla immobiliària i la crisi econòmica actual.
Els espais agraris són equipaments estratègics de futur. L’alternativa intel·ligent: més suport a l’agricultura del Baix Llobregat
Per tot el que s’ha dit més amunt, cal entendre que els espais agraris del delta del Llobregat no són “espais buits que cal omplir”, com moltes vegades urbanistes, constructors i polítics volen fer creure. Tot al contrari, són equipaments estratègics de futur, que ens permeten assegurar una producció d’aliments saludables i propers a l’enorme concentració humana de Barcelona.
En lloc d’especular amb aquests terrenys, els governants haurien de protegir-los encara més i impulsar l’agricultura de qualitat, cada cop més ecológica i sostenible, recolzant a les families pageses i facilitant el relleu generacional, tant necessari al camp català.
Una agricultura viva no és només font de llocs de treball i equilibri territorial, sinó garantia de no allunyar-nos de la situació de Seguretat Alimentària més elemental.
"Solo cuando se haya talado el último árbol, solo cuando se haya envenenado el último río, solo cuando se haya pescado el último pez, solo entonces descubrirá el hombre blanco que el dinero no es comestible." Profecía de los Indios Cree.
El nombre d’operadors inscrits al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) es veurà incrementat al voltant d’un 30%, segons les previsions de tancament de l’any 2011, i se superarà la xifra dels 2.000 inscrits en la que és la pujada més forta –amb diferència– dels darrers anys
El president del CCPAE, Daniel Valls, valora com a “molt sòlid” l’augment d’operadors i considera que “el sector es consolida com una bona alternativa davant la crisi gràcies també al consum creixent dels productes ecològics”
La facturació del sector l’any 2010 va augmentar en un 23,5% arribant als 105 milions €
Segons les previsions del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), Autoritat pública de control i certificació dels aliments ecològics tutelada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), els operadors ecològics a Catalunya hauran crescut al voltant del 30% al finalitzar l’any 2011. La previsió, que comptabilitza les sol·licituds d’inscripció en tràmit, senyala que s’hauran fet efectives un total de 460 noves altes a l’acabar l’exercici 2011, i s’arribarà als 2.091 operadors (pels 1.639 inscrits de 2010).
El president del CCPAE, Daniel Valls, valora positivament els resultats de l’exercici: “El creixement és molt sòlid any rere any i demostra, juntament amb l’augment del consum, que l’agricultura ecològica es consolida com una bona alternativa davant la crisi”. Valls remarca que “amb aquest increment la Junta Rectora del Consell veu complert amb escreix un dels objectius que es marca cada any”. A més, el president de l’Autoritat de control considera que “el sector agroalimentari ecològic català va per molt bon camí i agafa la bandera de les produccions responsables, de qualitat i respectuoses amb el medi ambient”.
El volum de negoci declarat al 2010 puja als 105 milions d’euros i representa un augment del 23,53% respecte de l’any anterior (85 milions €). Els increments de les facturacions ecològiques –de l’ordre del 15-20% anual– deixen palès que el sector ecològic ha resistit l’embat de la crisi.
El CCPAE i el sector ecològic reben el suport del Govern de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM). Els operadors ecològics s’han beneficiat al llarg d’aquests anys de les actuacions planificades del Pla d’Acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques 2008-2012, que compta amb un total de 105 accions entre set departaments, i liderat pel DAAM, per impulsar les produccions i el consum d’aliments ecològics. Entre d’altres actuacions, s’hi troben els ajuts agroambientals, els ajuts a la certificació, i ajuts a la difusió i a la comercialització.
LLAMAMIENTO A LA ACCIÓN Y A LA MOVILIZACIÓN MASIVAS
Día Mundial de la Soberanía Alimentaria para Enfriar la Tierra
5 de diciembre de 2011, Durban (Sudáfrica)
Apelamos a todos los movimientos y organizaciones campesinos, trabajadores rurales, sin tierras y a todo el movimiento por la soberanía alimentaria para que se unan a nosotros en un día mundial de acción masiva el 5 de diciembre de 2011, durante la movilización de la sociedad civil de la COP17 en Durban (Sudáfrica).
La humanidad se enfrenta a una crisis alimentaria, económica y ecológica arraigada en el sistema capitalista neoliberal de producción, distribución y consumición. Estas crisis múltiples ponen de relieve los límites de la producción capitalista neoliberal. Las multinacionales y los Gobiernos presentan falsas soluciones al cambio climático y secuestran la Conferencia de las Partes de las Naciones Unidas (COP17), también llamada Conferencia de los Contaminantes, que se va a celebrar en Durban (Sudáfrica).
Estas élites empresariales, los Gobiernos occidentales y el sistema neoliberal capitalista responsable de generar la crisis nos presentan falsas soluciones. El cambio climático golpeará en particular a los países del sur y a África. Los científicos prevén que el continente africano se seque y se caliente aún más y más rápido que otras regiones del planeta, a pesar de que África es la que menos ha contribuido al calentamiento global. Esto tendrá un fuerte impacto en la agricultura, que es con lo que se ganan la vida buena parte de las familias africanas. Habrá pérdidas en la cosecha de los alimentos básicos del continente, como el maíz, el sorgo, el mijo, la mandioca, etc., debido al aumento de la temperatura.
La agricultura y producción industriales son responsables del calentamiento global, el hambre, el despojo de tierras y los desplazamientos masivos de agricultores, trabajadores rurales y comunidades indígenas de todo el continente.
En Sudáfrica, el país organizador, en sus 17 años de democracia, ha echado a la calle a millones de residentes y trabajadores agrícolas de granjas comerciales, solo se ha traspasado el 5 % de la tierra agrícola a ciudadanos negros y millones de personas de zonas rurales y urbanas sufren de inseguridad alimentaria y nutricional. En la actualidad, este país es la sociedad más desigual del mundo. Las mujeres de Sudáfrica en particular son las que han sentido con más dureza el impacto de estas relaciones desiguales y la exclusión.
Las soluciones que proponen estas empresas y Gobiernos ya nos llevan de camino a una recolonización de África y de los países del sur con apropiaciones masivas de tierras y la imposición de una nueva revolución verde.
En lugar de encontrar soluciones reales a la crisis climática y ecológica a la que se enfrenta la humanidad, la reunión de la COP17 de Durban es una plataforma para que las empresas, a través de sus Gobiernos, aceleren la completa mercantilización de la naturaleza. Estos vergonzosos planes presentados como soluciones incluyen, entre otras medidas, la promoción de semillas modificadas genéticamente, los biocombustibles, el comercio de carbono, la agricultura climáticamente inteligente y la Reducción de Emisiones de la Deforestación y la Degradación de Bosques (REDD).
Por qué el Día de la Agroecología y la Soberanía Alimentaria
Como agricultores, trabajadores agrícolas y mujeres y hombres sin tierras, tenemos que movilizarnos a través de la acción directa contra estas falsas soluciones, para exponer su vergonzoso propósito y las catastróficas consecuencias para el continente y para el sur. En la Conferencia Mundial de los Pueblos sobre el Cambio Climático y los Derechos de la Madre Tierra, que tuvo lugar en Bolivia en abril de 2010 y que resultó en el Acuerdo de los Pueblos de Cochabamba, se ofrecieron soluciones reales para frenar el cambio climático, que fueron ignoradas por completo por los Gobiernos. La soberanía alimentaria y la agroecología son las soluciones reales de los agricultores y los trabajadores para acabar con el cambio climático.
Apelamos a los campesinos y campesinas, trabajadores, sin tierras y a todos los movimientos sociales para que se unan a nosotros en Durban y en todo el mundo el 5 de diciembre de 2011, para pedir un cambio en todo el sistema capitalista. La lucha contra el cambio climático es una lucha contra el capitalismo neoliberal, la falta de tierras, el despojo, el hambre, la pobreza y la desigualdad. La crisis del planeta necesita que emprendamos acción directa. Durante el Día de la Agroecología y la Soberanía Alimentaria organizaremos marchas de protesta pública contra la conferencia de los contaminantes y emprenderemos acciones contra empresas multinacionales como Monsanto, que socavan la soberanía de nuestras semillas. Estas marchas y acciones culminarán en una masiva Asamblea de los Oprimidos, en la que se debatirán las formas de acabar con este sistema injusto. Será un día de acciones continuas con las que agricultores y trabajadores de todo el continente africano, junto con movimientos sociales de todo el mundo, pedirán:
una auténtica reforma agraria a favor de la soberanía alimentaria;
la revolución agroecológica como solución contra el cambio climático;
la reestructuración de todo el sistema alimentario;
una participación completa e igualitaria de las mujeres en el nuevo sistema alimentario y en la totalidad de la sociedad;
la construcción de un sistema alimentario basado en las necesidades humanas;
el fin del control de las multinacionales sobre nuestros recursos genéticos;
y la soberanía de las semillas, con las que se puede mitigar el cambio climático.
Apelamos a todos los movimientos de campesinos, campesinas, trabajadores rurales a que se movilicen y emprendan una acción local directa en toda localidad del mundo en el Día de la Agroecología y la Soberanía Alimentaria.
¡Reclama justicia climática!
¡Nuestro planeta no está en venta!
¡No a la Conferencia de los Contaminantes!
¡Defiende a la Madre Tierra!
¡África no está en venta!
¡No a la recolonización de África!
Este llamamiento lo convocan y lo firman las siguientes organizaciones:
LA VIA CAMPESINA
AGRARIAN REFORM FOR FOOD SOVEREIGNTY CAMPAIGN, SUDÁFRICA
SURPLUS PEOPLE PROJECT (SPP), SUDÁFRICA
TRUST FOR COMMUNITY OUTREACH AND EDUCATION (TCOE), SUDÁFRICA WOMEN ON FARM, SUDÁFRICA
EASTERN AND SOUTHERN AFRICA SMALL SCALE FARMERS’ FORUM (ESAFF)
ESAFF ZIMBABWE
ESAFF UGANDA
ROPPA (Red de organizaciones campesinas y de productores de la región Oeste de África)
Si desean juntarse a nosotros en Durban el día 5 de Diciembre, organizar una actividad en vuestras comunidades/localidades/países en ese día y compartirla con nosotros, firmar y apoyar este llamamiento, o para toda información sobre esta acción en particular, por favor escriban a lvcatcop17@gmail.com
--
La Via Campesina Via Campesina is an international movement of peasants, small- and medium-sized producers, landless, rural women, indigenous people, rural youth and agricultural workers. We are an autonomous, pluralist and multicultural movement, independent of any political, economic, or other type of affiliation. Born in 1993, La Via Campesina now gathers about 150 organisations in 70 countries in Asia, Africa, Europe, and the Americas.
La indústria ho sabia des de la dècada de 1980, i els reguladors des dels anys 90
La indústria i els reguladors de la UE sabien des de com a mínim les dècades dels 80 i dels 90, que l’herbicida més venut al món, el Roundup, causa malformacions, però van evitarinformar-ne al public.Aquesta és la conclusió del nou informe escrit per un grup de científicsi investigadors internacionals
L’informe revela que els propis estudis de la indústria (incloent un encarregat per Monsanto) mostravenja en els anys 80 que l’ingredient actiu delRoundup, el glifosat, causa malformacions en animals de laboratori.
Podeu ampliar la informació sobre la notícia consultant els documents adjunts:
Nota de premsa de la plataforma Som lo que Sembrem.
"Roundup and birth defects. Is the public being kept in the dark?" Article científic (en anglès) d'Earth Open Source que recolza aquesta informació.
PROP DE 60 ORGANITZACIONS CONVOQUEN UNA MANIFESTACIÓ ANTINUCLEAR EL DIUMENGE 5 DE JUNY, DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT
Demanen un compromís en les eleccions municipals en pro d'un calendari progressiu i urgent de tancament de les centrals nuclears, la no renovació del permís d'explotació d'Ascó i el rebuig al cementiri nuclear.
Sota el lema TANQUEM JA LES NUCLEARS!, prop de 60 entitats aplegades a l'entorn de la Coordinadora Tanquem les Nuclears ha convocat una manifestació per al proper diumenge 5 de juny, a les 12 del migdia, des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral·lel de Barcelona, el procés d'incorporacions d'entitats continua.
Amb aquest recorregut simbòlic, les organitzacions convocants interpel·len els dos principals responsables del funcionament de les centrals nuclears a Catalunya i l'Estat: el poder polític i el poder de les companyies elèctriques propietàries de les centrals. L'estreta connivència entre unes empreses elèctriques entestades en la lògica del benefici econòmic a qualsevol preu i uns governs dòcilment subordinats als seus interessos es reprodueix arreu del món, incloent-hi casa nostra. És per això que les eleccions municipals d'aquest diumenge, 22 de maig, han de servir per exigir als partits polítics un calendari progressiu i urgent de tancament de les nuclears, la no renovació del permís d'explotació de la central d'Ascó, que caduca el proper octubre, i el rebuig a la instal·lació del cementiri nuclear.
Amb la catàstrofe de Fukushima s'ha demostrat l'absoluta impossibilitat de controlar aquesta tecnologia de forma segura. Res no aturarà els efectes de la radiació alliberada fins ara, ni de la que es continuarà alliberant. Una part del Japó quedarà afectada durant dècades, i l'impacte sobre els ecosistemes marins i la pesca al Pacífic és impossible d'avaluar. Després d'anys de propaganda continuada per amagar la realitat de l'energia nuclear, aquesta es torna a mostrar com una font de danys irreversibles en persones i sistemes naturals. És un joc de risc permanent intolerable per a la salut de les persones.
El que ha passat no ens pot deixar indiferents, ja que Catalunya està entre els cinc països més nuclearitzats del món (segons les dades del ICAEN pel 2007) amb un 43% d'electricitat generada amb reactors nuclears, per darrera de França (78%), Lituània (76%), Bèlgica (57%) i Ucraïna (48%). I encara menys quan els tres reactors de les dues centrals nuclears catalanes han protagonitzat 19 dels 31 incidents de seguretat publicats pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) durant el 2011. Tancar les nuclears és, per tant, una necessitat dictada per la seguretat. Però, a més, significa tancar el flux continu de radioactivitat que alliberen al medi ambient en el seu funcionament rutinari, i donar el primer pas per abordar el problema dels residus radioactius. La Xina, el Japó, Suïssa, Itàlia, Veneçuela, Xile i les Filipines han anunciat que renuncien als seus plans d'expansió nuclear. A França, l'energia nuclear està sent qüestionada públicament pels grans partits polítics per primera vegada, mentre que Alemanya accelera els processos per deixar l'energia nuclear enrere i avançar cap a les energies renovables.
Les prop de 60 les organitzacions que convoquem la manifestació del 5 de juny volem dir ben alt i ben clar al Govern de la Generalitat, al Govern de l'Estat, i a les empreses elèctriques que TANQUEM JA LES NUCLEARS! Convidem el conjunt de la ciutadania a sumar-se a la demanda d'un tancament urgent i progressiu de les 3 centrals que funcionen a Catalunya, demanda que volem fer extensiva a les altres 5 centrals que encara funcionen a la resta de l'Estat. Aquesta mobilització és tan sols el primer pas per generar un moviment social que permeti el tancament de les centrals nuclears, i amb aquesta convicció us convidem a acompanyar-nos.
- AEREN
- Agrupació per a la recuperació del medi ambient (APMA)
- Alternativa jove Sant Andreu
- Ali Supay. Associació en Defensa dels Pobles Indígenes.
- Alternativa Verda
- Alsol tecnologias solares s.l.
- Associació Ca la Dona
- Associació La Saboga
- Associació Mediambiental GRODEMA
- ATTAC. Acordem
- ATTAC. Catalunya
- ASQUIFYDE (Asociación de Afectados por los Síndromes de Sensbilidad Química Múltiple, Fatiga Crónica, Fibromialgia y para la Defensa de la Salud Ambiental)
- Centre d'analisi i Programes Sanitaris (CAPS)
- Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-EdC)
- Co.bas sindicat de comissions de base
- Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya
- Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC)
- Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny
- DEPANA, Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural
- Dia de la Terra
- EcoDiari
- ecologia.cat
- Ecoserveis
- El Brot, cooperativa de consum de productes de cultiu agroecològic i d'ús casolà SCCL
- Ecologistes en Acció de Catalunya
- Ecologistes en Acció - Comarques gironines
- EN CONSTRUCCIO (Plataforma de Treballadores i Treballadors, Telefonica)
- Entrepobles
- FEDERACIÓ D'ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DE BARCELONA -FAVB-
- Federació d'Ecologistes de Catalunya (EdC)
- Fira per la Terra - Mercat de la Terra
- Fundació TERRA
- Greenpeace
- Grup antinuclear de les comarques gironines
- Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear
- Grup Ecologista de Llorenç del Penedès
- Grup Ecologista del Vendrell-GEVEN
- Grup Ecologista Les Agulles-Ecologistes en Acció
- Grup Ecologista Quercus
- IAEDEN
- L'Aula de l'Aigua
- Marxa Mundial de les Dones-Catalunya
- ODG - Observatori del Deute en la Globalització
- Plataforma No fem el Cim
- REDRAD Xarxa de Vigilancia Radiactiva
- Repsol mata
- Salvem l'Empordà
- Som Energia, SCCL
- Timbuktu Music Project (Catalunya)
- Una Sola TERRA
- Xarxa d'intercanvi de coneixements de Nou Barris
- XARXA ECONOMIA SOLIDÀRIA
- Alternativa Joves. Joves d'Esquerra Unida i Alternativa
- Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
- Els Verds - Alternativa Verda
- ELS VERDS ESQUERRA ECOLOGISTA
- ERC - Esquerra Republicana de Catalunya
- Esquerra Unida i Alternativa
– ICV
- ICV Cambrils
- ICV-EUiA Castelldefels
- JERC. Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya
- Joves d'Esquerra Verda – JEV
- Revolta Global - Esquerra Anticapitalista
Després dels primers anys del Banc de Terres del Projecte Grípia, ara es
convertim en el *Banc de Finques Agràries (BFA)* i reorientem les
nostres feines.
Aquest tercer any comencem a obrir noves vies per assolir el nostre
objectiu principal, intentar facilitar l'accés a l'activitat agrària de
persones joves.
Per a fer-ho, ens estem posant en contacte amb els ajuntaments del
Pallars i identifiquem explotacions que poden necessitar un traspàs
d'explotació, o bé aquelles que fa pocs anys van deixar l'activitat.
Alhora rebem, cada cop més sovint, ofertes d'altres territoris de
Catalunya que busquen persones que es vulguin fer càrrec de la seva
explotació fent un traspàs.
D'altra banda també intentem trobar prats que es troben en procés
d'abandó per tal de poder-los recuperar mitjançant el voluntariat
ambiental. Finalment també sorgeixen ofertes laborals temporals per tal
de treballar en finques per tot Catalunya.
El procediment que emprem és que aquestes ofertes, tan de terres com de
feina, les fem arribar als antics alumnes de l'Escola de Pastors. Si
aquestes no es cobreixen, les difondrem a través del nou blog: http://custodiagraria.wordpress.com. Durant aquests dies començarem a
informar-vos de les ofertes amb les que ja estem treballant.
El BFA amb la recuperació activa de la terra!
Equip del projecte grípia
Philippe Labre, autor del llibre “Medecines naturals en ramaderia” (2006, dos toms, Edicions Femenvet, http://www.femenvet.fr/), ha estat durament penalitzat per pretendre practicar una veterinària únicament natural.
El passat 14 d’abril de 2011, el Consell Regional de l’Ordre dels veterinaris Roine-Alps (CROV) va emetre una sanció extremament severa, la prohibició d’exercir durant dos anys (a la pràctica serà només un), contra Philippe Labre, veterinari naturòpata en ramaderia.
Prenent pretext d’una falta deontològica discutible, l’enviament de correus d’informació sobre els mètodes alternatius en salut animal amb ocasió del trasllat de la seva consulta, l’Ordre dels veterinaris exerceix una censura tècnica i científica cap a un mètode de naturoteràpia coherent, d’una notable eficiència, que és una autèntica alternativa natural per a la salut.
He aquí el fons del problema, que explica la severitat parcial i desproporcionada de la decisió del CROV.
L’Ordre s’empara darrere d’un codi deontològic anacrònic per protegir el mode dominant d’exercir la medecina i per posar els pals a les rodes a una alternativa que qüestiona el monopoli de fet del sistema mèdico-farmacèutic.
Doneu suport a en Philippe Labre difonent aquest missatge i firmant la petició a l’adreça:
El "Seminario Internacional de Experiencias en Canales Cortos de Comercialización para la Agricultura Ecológica" celebrado en Córdoba reunió unas 200 personas que abogaron por extender el consumo de alimentos ecológicos.
Los canales cortos de comercialización reducen intermediarios y consiguen que los agricultores reciban un precio justo por sus productos y que los consumidores accedan a alimentos más baratos y de mayor calidad. "Eso permite que el valor añadido de la producción agraria revierta en las pequeñas explotaciones y la población rural, mejorando así las economías rurales", explica Mireia Llorente de "EcoAgroCulturas", un proyecto de Ecologistas en Acción que fomenta la agricultura ecológica.
Llorente explica así los principios de los canales cortos: "confianza, participación, independencia de los circuitos industriales, una agricultura social con seguridad en el empleo, un compromiso solidario de los consumidores y la protección del medio ambiente." "Una agricultura sana, viable, sostenible", recapitula la coordinadora del evento, que fue apoyado por el Ayuntamiento de Córdoba y la Fundación Biodiversidad.
Las experiencias relatadas durante el seminario, que contó con la participación de organizaciones de Italia, Francia, Inglaterra y el Estado español, vinculan la vida en la ciudad con el mundo rural, con visitas a la finca de agricultores, participación en tareas de cultivo y cosecha o la propiedad colectiva de los terrenos cultivados.
La agricultora francesa, Mathilde Hertz, miembro del movimiento por el mantenimiento de la agricultura familiar (AMAP), integrado por más de 1200 grupos, destacó que la construcción de canales cortos "es un elemento clave en un modelo de desarrollo alternativo" porque están "fuera de la economía de mercado". "Apostamos por un modelo controlable por los productores, y no por los intermediarios que dominan los precios", añade Hertz, "el objetivo es poder vivir de nuestro trabajo". "El alma del sistema es el vínculo de confianza entre productor y consumidor", recalca.
Los canales cortos pueden tener diferentes métodos, informa Andrea Ferrante de la Alianza Italiana por la Agricultura Ecológica (AIAB): venta directa a grupos de consumo, mercados campesinos, puntos de venta organizados colectivamente, venta a domicilio, el sistema de cestas, la recogida en la finca o la venta en internet.
Las ponencias tuvieron en común una visión integral de la agricultura que combina medio ambiente, economía alternativa y justicia social. Morgane Iserte de la red internacional URGENCI destacó la importancia de los acuerdos locales y solidarios entre productores y consumidores.
Los participantes, entre ellos grupos de la Alianza por la Soberanía Alimentaria de los Pueblos y la Federación Andaluza de Consumidores y Productores Ecológicos, concluyeron que los canales cortos son un elemento fundamental en la definición de un modelo agroecológico y en la lucha por una agricultura campesina y familiar.
Entre las potencialidades de los canales cortos enunciadas durante el seminario, destacan la creación de empleos y la conservación de pequeños comercios, la defensa de un mundo rural vivo y del territorio, la creación de cooperativas y pequeñas empresas de economía solidaria -de catering o transformación de alimentos, por ejemplo- y la mitigación del Cambio Climático.
También se escucharon propuestas novedosas como etiquetados alternativos que informen al consumidor sobre el consumo de agua, las condiciones laborales o la distancia recorrida por cada producto. Los comedores escolares han sido señalados como un sector muy sensible a una alimentación sana y capaz de garantizar estabilidad en el empleo.
Pero para ello los gobiernos y las administraciones locales tienen que jugar un papel destacado mediante programas de compra pública de los productos ecológicos a través de canales cortos. Además, los ayuntamientos son llamados a fomentar ferias locales y mercados de venta directa, así como a subvencionar campañas promocionales y la difusión a través de los medios de comunicación.
Kirstin Glendinning's, de la Asociación de Agricultura Social y Comunitaria de Inglaterra (Community suported Social Agriculture) apuntó como "oportunidad de la actual crisis", las superficies vacías que ha dejado la burbuja inmobiliaria y "donde ahora se pueden crear huertas urbanas cultivadas por asociaciones de vecinos".
El reto más político es la consolidación de un movimiento europeo por la Soberanía Alimentaria, así como la lucha por reformar la Política Agraria Común (PAC) y contra las grandes superficies. Para ello los referentes en el ámbito estatal son la Plataforma Rural y la Alianza por la Soberanía Alimentaria de los Pueblos, un movimiento que reúne muchas de las experiencias locales presentes en Córdoba durante este fin de semana.
"Con este trabajo en red queremos influir en las normativas y políticas públicas para extender modelos alternativos", explica Marta Soler de la Universidad de Sevilla, "porque las instituciones apuestan todavía por mayores procesos de industrialización y concentración del poder en el sector agroindustrial que ponen en peligro el mundo rural y nuestra alimentación".
La Vía Campesina denuncia la compra de acciones de Monsanto por parte de
la Fundación Bill & Melinda Gates
Glendive, Montana, EEUU (10 de septiembre 2010) . La Vía Campesina, un movimiento campesino global que representa a pequeños agricultores,
trabajadores sin tierra, pescadores, mujeres rurales, juventud y pueblos indígenas, con 150 organizaciones miembros de 70 países en cinco
continentes, ha denunciado la reciente adquisición de acciones de Monsanto por parte del fideicomiso de la Fundación Bill & Melinda Gates. La
Fundación Bill & Melinda Gates fue fundada en 1994 por William H. Gates, fundador de Microsoft, y hoy ejerce una influencia hegemónica sobre las
políticas globales de desarrollo agrícola. La Fundación canaliza cientos de millones de dólares hacia proyectos que animan campesinos y
agricultores a usar las semillas transgénicas y agroquímicos de Monsanto.
En agosto el fideicomiso de la Fundación Bill & Melinda Gates, el cual maneja la dotación de $33,500 millones de dólares que financia los
proyectos filantrópicos de la fundación (de la cual Bill y Melinda son síndicos) anunció que había comprado 500 mil acciones de Monsanto,
valoradas en un poco más de $23 millones.
Según Dena Hoff, granjera familiar diversificada de Glendive, Montana, y coordinadora norteamericana de Vía Campesina, “la compra de acciones de
Monsanto por parte de la Fundación Bill y Melinda Gates indica que el interés de la fundación en promover la semilla de la compañía tiene que
ver menos con filantropía que con lucro. La fundación está ayudando a abrir nuevos mercados para Monsanto, la cual ya es la mayor compañía de
semilla del mundo.”
Desde 2006 la Fundación Bill y Melinda Gates ha colaborado con la Fundación Rockefeller, entusiasta promotora de cultivos transgénicos para
los pobres del mundo, para implementar la Alianza para una Revolución Verde en Africa (AGRA), la cual está abriendo el continente a la semilla
transgénica y sustancias químicas vendida por Monsanto, Dupont y Syngenta.
La Fundación ha dado $456 millones a AGRA, y en 2006 contrató a Robert Horsch, quien fue ejecutivo de Monsanto por 25 años, para trabajar en el
proyecto. En Kenya alrededor de 70% de los recipientes de fondos de AGRA trabajan directamente con Monsanto, casi 80% del financiamiento de Gates
en el país tiene que ver con biotecnología, y sobre $100 millones en donaciones se han dado a organizaciones kenyanas conectadas a Monsanto. En
2008 un 30% de los fondos de la Fundación para desarrollo agrícola fueron a promover variedades de semilla transgénica.
En abril la Fundación Bill y Melinda Gates y los ministros de finanzas de Estados Unidos, Canadá, España y Corea del Sur se comprometieron a donar
$880 millones para crear el Programa de Agricultura y Seguridad Alimentaria Global (GASFP), manejado por el Banco Mundial para “combatir
el hambre y la pobreza en el mundo”. En junio el GASFP anunció que dio $35 millones a Haití para aumentar el acceso de agricultores con parcelas
pequeñas a “insumos agrícolas, tecnología y cadenas de abastecimiento”. En mayo Monsanto anunció que donó 475 toneladas de semilla a Haití, que están
siendo distribuídas por la Agencia Internacional de Desarrollo de Estados Unidos (USAID). El administrador de USAID es Rajiv Shah, quien trabajó con
la Fundación Gates antes de ser nombrado por la administración Obama en 2009.
Según Chavannes Jean-Baptiste del movimiento campesino haitiano de Papaye y coordinador caribeño de La Vía Campesina, “Es realmente choquante para
las organizaciones campesinas y movimientos sociales de Haití el enterarnos de la decisión de la Fundación Bill y Melinda Gates de comprar
acciones de Monsanto mientras le está dando dinero a proyectos agrícolas en Haití que promueven las semillas y agroquímicos de la compañía. Las
organizaciones campesinas de Haití denuncian esta política que va contra los intereses de 80% de la población haitiana, y va contra la agricultura
campesina- la base de la producción de alimentos de Haití.”
La Fundación Bill y Melinda Gates también financia la iniciativa Feed the Future (Alimentando el Futuro), del gobierno de Estados Unidos, que es
administrada por el Departamento de Estado. En una audiencia del subcomité congresional sobre Feed the Future, Gerald Steiner, vicepresidente
ejecutivo de Monsanto, testificó que “Feed the Future es emocionante no para menos porque reconoce los imperativos empresariales por los cuales
Monsanto y otras compañías tienen que operar... Queremos hacer bien en el mundo, mientras que queremos hacerle bien a nuestros accionistas.” Steiner
mencionó el proyecto de Monsanto para desarrollar maíz resistente a sequías en Africa, también financiado por la Fundación Bill y Melinda
Gates.
Según Dena Hoff, “Por buenas que sean sus intenciones, las fundaciones no deberían estar determinando las políticas alimentarias y agrícolas de
ninguna nación o pueblo. La democracia requiere la participación informada de la sociedad civil para determinar lo que es en el mejor interés de la
población de cada nación. 'Hacerle bien a nuestros accionistas' parece ser una motivación ilegítima para intervenir en la salud y bienestar del
planeta y todos sus habitantes en el afán de hacer una ganancia.”
Quizás no sea coincidencia que en julio el ejecutivo en jefe y presidente de Monsanto Hugh Grant compró $2 millones en acciones de la compañía, y el
vicepresidente y ejecutivo a cargo de finanzas Carl M. Casale compró $1.6 millones en acciones. “Grant y Casale se han echado al bolsillo tremendas
sumas vendiendo acciones de Monsanto a través de los años”. La compra de acciones de Monsanto por parte de Gates, Grant y Casale pueden haber sido
en anticipación de la noticia la semana pasada de que investigadores habían publicado el genoma del trigo, un grano básico para un tercio de la
población mundial. “Para Monsanto, un mapa de calidad del genoma del trigo podría potencialmente ayudarnos en nuestros esfuerzos por traer mejores
variedades de trigo a los agricultores”, declaró Monsanto. En 2008 la Fundación Bill y Melinda Gates otorgó $26.8 millones a la Universidad de
Cornell para hacer investigación sobre trigo y en mayo dio $1. 6 millones a investigadores de la Washington State University para desarrollar
variedades transgénicas de trigo resistentes a sequías.
La Fundación Gates continúa empujando los productos de Monsanto a los pobres, a pesar de la creciente evidencia de los peligros ecológicos,
económicos y físicos de la producción y consumo de cultivos transgénicos y agroquímicos. En junio el tribunal supremo de Estados Unidos determinó en
el caso Monsanto vs. Geerston Seed Farms, su primer caso sobre un cultivo transgénico. La corte reconoció que la contaminación genética de cultivos
no transgénicos, causada por el flujo de transgenes de DNA de cultivos transgénicos, que ocurre mediante la dispersión del polen por viento y
abejas, es dañino y oneroso al ambiente y los agricultores. Según la página web de la Fundación Bill y Melinda Gates, “AGRA y sus socios han
diseminado sobre cien variedades nuevas de semilla mejorada por todo el continente (africano)”.
La Vía Campesina sostiene para asegurar una alimentación saludable, adaptarse al cambio climático, conservar suelos, agua y bosques, y
revitalizar economías rurales es mediante políticas que promuevan la soberanía alimentaria y sistemas agroecológicos a pequeña escala, que se
fundamentan en semilla nativa. Las Naciones Unidas estiman que 75% de la diversidad genética vegetal del mundo se ha perdido a medida que los
agricultores han abandonado la semilla nativa a cambio de variedades genéticamente uniformes ofrecidas por corporaciones como Monsanto. La
homogeneidad genética aumenta la vulnerabilidad de los pequeños agricultores a cambios repentinos en el clima y el surgimiento de nuevas
plagas y enfermedades, mientras que la agrobiodiversidad semillera- con semilla nativa adaptada a diferentes microclimas, elevaciones y suelos- es
fundamental para la adaptación al cambio climático. El guardar y replantar semilla nativa aumenta la agrobiodiversidad y fortalece la plasticidad
genética (la capacidad de adaptarse rápidamente sobre generaciones a las cambiantes condiciones) de los cultivos.
Según Henry Saragih, coordinador general de La Vía Campesina en Jakarta, «La Via Campesina condena este desvío de la ayuda humanitaria con fines
comerciales y esta privatización de las políticas alimentarias.»
---
International Operational Secretariat
La Via Campesina
Jl. Mampang Prapatan XIV/5
Jakarta Selatan 12790 Indonesia
Tel/Fax: +62-21-7991890/+62-21-7993426
E-mail : viacampesina@viacampesina.org
Website: www.viacampesina@viacampesina.org
CONSUMIR ALIMENTS NO ECOLÒGICS COMPORTA RISC DE CÀNCER
>> El Panel Presidencial sobre el Càncer recomana prioritzar els aliments ecològics
“Donar preferència als aliments produïts sense pesticides, fertilitzants químics ni hormones de creixement”. Aquesta és una de les recomanacions del Panel Presidencial dels Estats Units sobre el Càncer que apareixen al seu informe aparegut a començaments del mes de maig d’aquest any. L’informe reconeix que “s’ha menystingut la veritable importància del càncer produït per factors ambientals” i recomana que el Congrés d’aquell país i el seu president adoptin el principi de precaució, de forma que els fabricants hagin de demostrar la seguretat dels productes químics abans de comercialitzar-los.
Els membre d’aquest panel van ser escollits al seu moment pel president G.W. Bush, i com a membres del ”establishment” científic difícilment es poden considerar “radicals” o “ecologistes” (1).
També al mes de maig, un treball publicat a la revista científica “Pediatrics” relacionava la exposició als pesticides utilitzats en fruites i verdures amb una mes gran probabilitat de que els nens desenvolupin el Síndrome de Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (2).
El Centre oferirà una jornada de portes obertes dissabte 12 de juny
Esporus, el Centre de Conservació de la Biodiversitat Cultivada ubicat a Manresa i impulsat per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics, rebrà demà dijous el Premi Medi Ambient 2010 de la Generalitat de Catalunya en la modalitat d’iniciatives de protecció i millora del medi ambient encaminades a la conservació de la biodiversitat i a la prevenció i el reciclatge de residus. El guardó, dotat amb 10.000 euros, és compartit amb la Fundació Miquel Agustí. L’acte es celebrarà al Petit Palau de Barcelona, a les 7 de la tarda. Totes les persones interessades a conèixer millor Esporus, podran assistir a la jornada de portes obertes del dissabte 12 de juny a la tarda, a la finca de Can Poc Oli del Centre de Capacitació Agrària de Manresa (Ctra. de Manresa a Barcelona km. 23,6).
Esporus es va iniciar l’any 2002 com un projecte de l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics que, conscient de la pèrdua de biodiversitat que estava patint el camp i la cultura catalana, va decidir tirar endavant una iniciativa de conservació i difusió d’aquest valor de la pagesia local. Els dos primers anys es van fer prospeccions de varietats locals de la Catalunya Central (Osona, Berguedà, Solsonès, Bages, Anoia), tot i que actualment té germoplasma d’arreu dels Països Catalans.
L’objectiu principal d’Esporus és la conservació i revalorització del patrimoni genètic agrícola, fet que implica promoure les varietats que es considerin adients perquè els pagesos les tornin a conrear i a conservar.
Altres objectius implícits són els següents:
• La recuperació del cultiu i del consum de les varietats locals
• La transferència del coneixement associat a aquestes varietats
• El repartiment del material vegetal per assegurar-ne la seva supervivència
Per acomplir aquests objectius des d’Esporus es cerca i es recull tot el material vegetal local amb la informació tècnica i cultural que l’acompanyi sense discriminar cap cultiu, informador ni zona dins l’àmbit català. Cada any es fa una programació per multiplicar periòdicament el màxim de material disponible i al mateix temps fer-ne difusió, amb l’objectiu que aquestes varietats es vagin introduint en els nostres camps. Paral•lelament s’avalua --sempre que és possible-- les característiques morfològiques, botàniques, fisiològiques, bioquímiques i agronòmiques més diferenciatives de cada varietat, es seleccionen els exemplars amb les característiques més pròpies i aquells que presenten unes qualitats més òptimes. Una altra tasca important d’Esporus és la de donar a conèixer el problema de l’erosió genètica i els resultats dels estudis mitjançant la participació en cursos, xerrades, jornades, seminaris, etc. La pàgina web del projecte -www.esporus.org- també constitueix un element fonamental de difusió de la informació recollida i de les activitats programades.
Actualment a Esporus hi ha 360 varietats de 56 espècies distintes amb els coneixements culturals i agronòmics associats, així com fotografies dels cultius i els resultats dels tastos que s’han fet en diferents jornades de portes obertes.
Per fer extensiva la seva tasca, el Centre forma part activa de la Xarxa de Graners de Catalunya, així com de la Red de Semillas (d’àmbit estatal) i participa en les jornades tècniques i de difusió que s’organitzen des d’ambdues entitats. Amb aquesta mentalitat de treball en xarxa, aquest any Esporus ha dinamitzat un projecte per a fer una base de dades interrelacional penjada a internet que serveixi d’eina de treball per a totes les entitats i bancs de llavors de Catalunya i tot l’Estat.
L’Escola Agrària de Manresa rep el premi solar 2009 per la tasca educativa en energies renovables.
La Directora del centre, Joana Amador i l’ exprofessor de l’escola i actual col·laborador expert en els cursos d’energies renovables, Jaume Domingo, van recollir el premi atorgat a l’escola agrària de Manresa per l’associació europea per les energies renovables (EUROSOLAR convocatòria espanyola) en la categoria d’iniciatives d’educació i de formació.
El jurat ha valorat els més de 20 anys de treball de l’escola agrària de Manresa en la formació i la difusió de les energies renovables, que s’ha traduït en el fet que avui la Catalunya central és la zona de Catalunya amb major nombre d’empreses treballant en el camp de les energies renovables.
És al 1988 quan el centre va començar a oferir cursos en producció agrària ecològica i energies renovables. La motivació va ser i és actualment la sostenibilitat energètica en el sector agrari. Al començament els cursos d’energies teníem un caire divulgatiu i va ser a partir del 1995 que es potencia la formació de professionals amb cursos més tècnics i especialitzats.
Actualment l’escola realitza cursos relacionats amb l’eficiència energètica i de recursos i l’aplicació de les energies renovables al món rural. Els cursos d’energies renovables adreçats a instal·ladors que s’imparteixen a l’escola, els realitzen actualment l’ajuntament de Manresa i la Fundació Paco Puerto de CCOO, mitjançant un conveni de col·laboració amb el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.
Els altres premiats han estat l’ajuntament de Naoín (Navarra) en la categoria de ciutat, municipi o serveis municipals; NH hotels, en la de companyies industrials i comercial, empreses, i agricultors que utilitzen energies renovables; El Poble Espanyol de Montjuïc S.A.U. en la categoria de propietaris o usuaris de instal·lacions que utilitzen energies renovables; la
Fundació Terra pel projecte de Guerrilla solar –endolla’t al sol- a la categoria d’associacions locals o regionals que promouen projectes d’energies renovables; la GOP Oficina de Proyectos, a la categoria de projecte d’arquitectura solar; el portal Suelo Solar a la categoria de medis de comunicació i el primer premi especial per a treballs d’investigació relacionats amb les energies renovables a l’ETSAV-UPC, Petrixol 6 Arguitectes, TFM i Ajuntament de Sant Celoni.
El lliurement dels guardons es va realitzar el 28 de gener de 2010 a la seu central de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb la col·laboració del Triodos Bank i del Campus per a la Pau de la UOC.
La secció espanyola d’ l’associació EUROSOLAR és l’octava vegada que atorga els Premis Solar a aquelles iniciatives i/o actuacions exemplars en el camp de la utilització de les energies renovables a l’estat espanyol. Aquesta entitat va ser fundada el 1988 i en són membres persones individuals o entitats legals (institucions polítiques, empreses, organitzacions i associacions) que treballen a l’ampliació de l’ús de les energies renovables.
Madrid acoge hoy la II Conferencia Internacional de Agricultura Ecológica y Financiación
Empresarios, productores y organizaciones vinculadas al sector de la agricultura ecológica analizan en Madrid la formación del precio y el papel de los distintos agentes
Madrid, 27 de noviembre de 2009. Esteban Barroso, Presidente de la Fundación Triodos, y Juana Labrador, Presidenta de la Sociedad Española de Agricultura Ecológica (SEAE), inauguraron hoy en el Palacio de Congresos de Madrid la segunda edición de la Conferencia Internacional de Agricultura Ecológica y Financiación. Bajo el título de La fijación del precio y el papel de los distintos agentes, la apertura contó también con la participación de Clemente Mata, Subdirector General de Calidad Diferenciada y Agricultura Ecológica del Ministerio de Medio Ambiente, Rural y Marino (MARM); Evelia Fontevedra, Jefe de Servicio de Técnicas Agroalimentarias del MARM; Ana Leiva, Directora de la Fundación Biodiversidad y Antonio Martín, Jefe de Servicio de Sistemas Ecológicos de Producción de la Junta de Andalucía.
Barroso afirmó que mientras la primera edición celebrada hace un par de años se centró en las oportunidades de negocio y alternativas de financiación, la Fundación Triodos consideró importante profundizar en esta nueva conferencia en uno de los aspectos más complicados en el ámbito de la agricultura ecológica: la fijación del precio: “Es muy difícil fijar un precio justo y establecer relaciones equilibradas entre los diferentes agentes que operan en el sector”. Asimismo, el Presidente de la Fundación Triodos apuntó que estas dificultades no han ralentizado la tasa de crecimiento en el sector: “Durante los años 2006-08, la agricultura ecológica ha crecido en torno a un 40% en superficie cultivada en España”.
Por su parte, la Presidenta de la Sociedad Española de Agricultura Ecológica (SEAE), Juana Labrador, subrayó la necesidad de tener unos valores diferenciales detrás de la producción que permita hablar de “integridad ecológica”: “A pesar de la que situación económica actual es compleja, la mayoría de las asociaciones seguimos empeñadas en trabajar y actuar de diferente manera”.
Precio justo y valores centrales del movimiento de Agricultura Ecológica
Invitados por la Fundación Triodos, el historiador económico Christopher Houghton Budd habló sobre la contabilidad transparente y el precio justo como claves para una economía sostenible. El fundador del Centre for Associative Economics explicó los elementos diferenciadores entre el mundo de la agricultura y el mundo de las finanzas y del capital: “Mientras que la agricultura se integra en la naturaleza, el mundo financiero es autónomo y no dependiente”. Asimismo, Budd dijo que para que un precio sea verdadero, tanto el agricultor como el consumidor tienen que conseguir un beneficio mutuo y subrayó la necesidad de que el distribuidor tenga en cuenta a todas las partes de la cadena, es decir, “tenga un papel integrador”.
Por su parte, el Director de Soil Association, Patrick Holden, centró su intervención en torno a los valores centrales del movimiento de Agricultura Ecológica: “Hay que relacionar nuestro trabajo y los nuevos modelos de producción con los valores, o no será posible salvar el planeta a largo plazo”. Dueño de una granja ecológica en Gales, Holden destacó la labor de bancos como Triodos Bank que, como en su caso, financian y apuestan por proyectos e iniciativas que se preocupan por la calidad de vida de las personas y respetan el medio ambiente.
Por último, Holden finalizó su intervención haciendo hincapié en la necesidad de que la agricultura sea atractiva para las nuevas generaciones: “Los jóvenes tienen que formar parte de este cambio”.
Formación del precio de los alimentos ecológicos
La jornada continuó con la mesa redonda La formación del precio de los alimentos ecológicos: barrera u oportunidad, en la que los diferentes actores vinculados al sector reflexionaron sobre el papel que juega cada agente en la fijación del precio. En este sentido, Karen Horberg, miembro de SEAE, expuso que los productos ecológicos tienen una situación especial: “Hay un mercado pequeño, los costes son más altos y falta aún formación en el nivel de gestión”.
Por otro lado, Julián Ruiz Villanueva, agricultor ecológico, mostró su disconformidad ante la opinión generalizada de que los productos ecológicos sean más caros y subrayó la necesidad de dignificar la figura del agricultor en nuestro país. Por su parte, Carlos Montalvo, director de Biomundo, explicó en qué consiste la cadena de distribución, y Andrés González, tesorero de la Coordinadora Estatal de Comercio Justo, explicó las enormes diferencias existentes entre los países productores y los países consumidores.
Por último, Pedro López, Director PRO-VOC Marketing Sostenible, habló entre otras cosas sobre la actitud del consumidor español en comparación con el resto de la Unión Europea: “No conoce en profundidad el producto ecológico, no tiene suficiente concienciación aún en medio ambiente y, por lo tanto, no tiene interiorizado los valores del producto”.
Desarrollo económico del sector
La jornada de hoy continuará durante la tarde con dos mesas redondas que girarán en torno al desarrollo económico del sector en colaboración con la Administración Pública y la sociedad civil. En esta última, Joan Antoni Melé, Director Territorial de Triodos Bank para Cataluña y Baleares, hablará sobre la financiación ecológica, necesaria para el crecimiento del sector.
Fundación Triodos
La Fundación Triodos apoya, a través del dinero de donación, el impulso de iniciativas innovadoras y valiosas centradas en la calidad de vida de las personas y el respeto al medio ambiente. La fundación se dedica a promover actividades y colaborar con proyectos innovadores que no son rentables para ser financiados desde la actividad bancaria, pero que suponen una aportación valiosa hacia el desarrollo sostenible. http://www.fundaciontriodos.es.
Sociedad Española de Agricultura Ecológica
La Sociedad Española de Agricultura Ecológica (SEAE) es una asociación civil de carácter privado, sin fines lucrativos, reconocida jurídicamente y con estatutos propios. Fue constituida en 1992 con el fin de aglutinar a agricultores técnicos, científicos y otras personas en sus esfuerzos hacia el desarrollo de agrosistemas social, económica y ecológicamente sustentables. www.agroecologia.net.
Movilizaciones campesinas contra la OMC: « la Organización Mundial de Crisis»
(Ginebra, 24 de diciembre del 2009) Del 27 de noviembre al 3 de diciembre próximos, el movimiento internacional de La Vía Campesina junto con Uniterre estarán presentes en Ginebra con ocasión de la 7ª Conferencia de la Organización Mundial del Comercio (OMC). Una treintena de delegados y delegadas provenientes de África, Asia y Europa recordarán a los correspondientes ministros que van a reunirse sus responsabilidades dentro del actual caos alimentario, financiero y climático. El balance de las políticas de la OMC y de los acuerdos de libre comercio es catastrófico, sobre todo para el campesinado en el mundo. El ciclo de Doha –llamado ciclo del desarrollo- es sin más, un ciclo de desarrollo de crisis. Pascal Lamy, director general de la OMC no ha cesado de presentar las políticas de su organización como una solución milagro para las economías del mundo. Tras 15 años de oposición a las políticas de la OMC, campesinos y campesinas en todo el mundo han rebautizado esta institución, la OMC, como la « Organización Mundial de las Crisis ».
En Europa, las exigencias de la OMC son el origen de la política ultraliberal de la comisión europea que expone a su población agrícola a correr grandes riesgos de quiebra. La reciente huelga de la leche, seguida por ganaderos en 21 paises europeos está directamente relacionada con el abandono de las cuotas lecheras impuestas por la OMC. En Suiza, desde mediados de septiembre, muchos son los agricultores que han comenzado « la revuelta campesina » con el objetivo de denunciar la fragilidad en los precios de la producción y la influencia de los intermediarios. En la India, el campesinado también se encuentra al borde de la quiebra. Son decenas de miles de campesinos, hombres y mujeres, quienes desde comienzos de septiembre han inundado las calles de Delhi para enfrentar el gobierno a sus propias contradicciones. Mientras que de un lado, el ministro de comercio promete proteger la agricultura en la India, aprueba de otro lado una base de negociaciones en la OMC que pone en peligro los medios de subsistencia de más de 2/3 de la población en dicho país. En Corea, campesinos y campesinas viven las mismas dificultades de los productores de leche en Europa o de los campesinos en la India, puesto que el precio del arroz no llega a cubrir los costes de producción.
Los lideres, hombres y mujeres, de estas luchas, estarán presentes en Ginebra para llevar su mensaje de desesperanza y revuelta de los miles de campesinos que representan, hasta los oídos de los ministros de los países miembros de la OMC. A su vez, presentarán igualmente sus alternativas a las crisis actuales, basadas en la soberanía alimentaria, esto es, el derecho de producir localmente y de manera sustentable para la alimentación de sus comunidades.
Los Campesinos y Campesinas ofrecen SOLUCIONES
(Roma, 15 de noviembre del 2009) La Via Campesina esta aterrada de la arrogancia del sector privado y especialmente de Nestlé, al pretender ofrecer soluciones a la actual crisis alimentaria considerando que son las mismas transnacionales quienes han continuado a contribuir activamente a la creación de esta crisis.
Los comentarios del presidente de Nestlé durante la Conferencia del sector privado y de la FAO en Milan el pasado 12 de noviembre nos resultan particularmente chocantes dadas las conocidas campañas de Nestlé para fomentar la formula del consumo de leche para bebes en detrimento de la lactancia materna en los paises en desarrollo.
Muchas transnacionales han aumentado sus beneficios durante la crisis alimentaria y han jugado un rol principal al incrementar el hambre en el mundo mediante la toma de control sobre el sistema alimentario y los recursos productivos como la tierra y el agua, excluyendo a campesinos y campesinas de la misma producción alimentaria.
Estos actores privados han presionado por cambiar los modelos agricolas de producción, forzando a modos productivos intensivos e introduciendo tecnologias y politicas como los agrocombustibles, los transgénicos y la liberalización del comercio con el único interes de incrementar sus beneficios. Las deslumbrantes fallas de estas estrategias corporativas de las transnacionales frente al sistema alimentario son evidentes dadas las estadisticas que demuestran el constante aumento en las cifras de las personas que sufren de hambre en el mundo.
Sobre el tema de transgenicos, Javier Sánchez, representante del sindicato campesino COAG (miembro de la Vía Campesina), declaró: “Existe un consenso global entre campesinos y consumidores sobre las tecnologias de OGMs que permiten a las multinacionales tomar el control sobre las semillas negando a los agricultores la posibilidad de guardar sus propias semillas. Campesinos y campesinas pierden el derecho a producir alimentos libres de modificaciones geneticas mientras que los consumidores pierden el derecho de alimentarse al mismo tiempo con productos sin transgenicos. Este es un claro ejemplo de como la privatizacion de los recursos naturales va en contra de los intereses comunes. Los consumidores en Europa, con razón, estan rechazando este tipo de tecnologias;”
Henry Saragih, coordinador general de La Vía Campesina observa que en su pais natal, Indonesia, Nestlé ha contribuido directamente al empobrecimiento del campesinado y al fomento de la malnutricion particularmente entre los bebes, a traves del control de la produccion y del sistema de precios dentro del sector lechero.
Durante el Foro “Soberania Alimentaria Ya”, paralelo al Cumbre Mundial sobre Seguridad Alimentaria en Roma, las Organizaciones de la Sociedad Civil estan proponiendo las soluciones reales de la soberania alimentaria.
COMUNICADO DE PRENSA - LA VIA CAMPESINA
Los países del G8 demuestran total falta de voluntad política en la orientación de la crisis alimentaria global
(Roma, 18 de noviembre del 2009) La evidente ausencia de los jefes de estado de los países del G8 durante la Cumbre Mundial de Seguridad Alimentaria, sostenida en Roma entre el 16 y el 18 de noviembre, ha sido una de las causas principales del fracaso total de esta cumbre. No se tomaron medidas concretas para erradicar el hambre, detener la especulación sobre los alimentos o frenar la expansión de los agrocombustibles. No se adoptaron ningún tipo de medidas para evitar los efectos devastadores de la agricultura corporativa industrial o para apoyar a la producción local campesina.
La cumbre demostró que no le interesaba tomar el desafío de un cambio radical y desesperadamente necesario dentro de las políticas alimentarias y agrícolas, garantizando el acceso y el control por parte de campesinos y pequeños agricultores, hombres y mujeres, sobre los recursos productivos a través de una auténtica reforma agraria. La ausencia de los jefes de estado del G8 permite ver una tremenda falta de responsabilidad para resolver esta cada vez más profunda crisis del hambre.
La Vía Campesina exige mayor inversión dentro de las políticas públicas basadas en la soberanía alimentaria que promueve la agricultura y la producción de alimentos a pequeña escala. Debe priorizarse el apoyo a aquellas personas que producen alimentos de una manera sustentable para las comunidades locales, en lugar de favorizar los cultivos de exportación, los agrocombustibles o tecnologías como los transgénicos, impulsados por las corporaciones transnacionales. La agricultura debe excluirse de cualquier acuerdo de libre comercio para permitir a los países proteger de manera efectiva su libre producción local alimentaria.
La Vía Campesina apoya firmemente el reformado Comité de la FAO de Seguridad Alimentaria Mundial (CFS). Contrariamente a los mecanismos establecidos al exterior del sistema de las Naciones Unidas, al menos este espacio respeta la regla básica de la democracia, esto es, el principio de “un país, un voto” y otorga un nuevo espacio a la Sociedad Civil. Todos los fondos que se dispongan para apoyar soluciones para la crisis alimentaria deben ser puestos bajo la responsabilidad del renovado CFS. Sin embrago, en lugar de demostrar su apoyo pleno al CFS, los países del G8 han optado por establecer un fondo fiduciario bajo el control del Banco Mundial. Una propuesta proveniente de esta institución sugiere que el uso de estos fondos debe ser decidido por un comité de donantes compuesto por los mismos países donantes, el coordinador del Grupo de Tareas de Alto Nivel y el director de gestión del Banco Mundial. En la práctica, esto significa que dos burócratas junto con los países donantes serán los encargados de decidir donde debe ir el dinero. Esto nos demuestra una escandalosa falta de transparencia y democracia, totalmente opuesta a la retórica expresada por el Grupo de Tareas de Alto Nivel y del Banco Mundial sobre estos temas.
De manera general, las políticas del Banco Mundial, junto con las de la OMC y el FMI, han contribuido de forma creciente a la destrucción de la seguridad alimentaria a nivel global. No podemos esperar que sean estas instituciones quienes aporten las soluciones.
La Vía Campesina sostiene que ha llegado el momento en el que dichas instituciones reconozcan sus enormes fracasos y dejen la tarea en manos de otros actores. La Vía Campesina junto con muchos otros movimientos sociales y ONGs están proponiendo soluciones y están siendo actores principales dentro de este crucial proceso de cambio. Exigimos a nuestro gobiernos que nos permitan la plena participación en la definición de políticas y esperamos su apoyo dentro de este proceso. Los gobiernos deben de comprometerse a poner en marcha políticas efectivas en la erradicación del hambre en nuestras sociedades de la manera más rápida posible.
Seminari sobre canvi climàtic i model alimentari global
Barcelona: prou de falses solucions al canvi climàtic Esther Vivas
Barcelona es mobilitza contra el canvi climàtic. Al voltant d’unes quatre mil persones han sortit al carrer pel centre de Barcelona, aquest dissabte 31 d’octubre a la tarda, per denunciar les falses solucions que es proposen al canvi climàtic i exigir un canvi radical de model.
La manifestació s’ha celebrat en motiu de la reunió oficial de les Nacions Unides sobre canvi climàtic que es farà a la ciutat del 2 al 6 de novembre, prèvia a la cimera d’aquesta organització a Copenhaguen (COP15) a principis de desembre. La protesta ha estat convocada per la campanya unitària El clima no està en venda, on participen més de quaranta organitzacions catalanes com grups ecologistes, sindicats, cooperatives de consum, ONGs, plataformes en defensa del territori, entre d’altres.
Els manifestants hem exigit "un compromís ferm per una reducció dràstica i immediata de les emissions de gasos hivernacle, així com un programa creïble perquè l’ús d’energies fòssils s’hagi abandonat plenament a mitjans de segle i la desforestació s’hagi aturat molt abans", com recull el manifest de la campanya. La reivindicació de justícia climàtica, el reconeixement del deute ecològic del Nord respecte al Sud i la denúncia dels mecanismes de mercat i dels lobbies empresarials han estat d’altres temàtiques centrals.
Així mateix, s’ha senyalat la falta de voluntat política del govern espanyol i català (la manifestació ha acabat a pl. Sant Jaume) per fer front al canvi climàtic al no establir mecanismes concrets que permetin una reducció real de gasos d’efecte hivernacle, mentre s’aposta per l’ús intensiu dels combustibles fòssils i per grans obres faraòniques.
La manifestació d’aquest dissabte ha estat tan sols la primera de tot un seguit d’activitats que es portaran a terme en el transcurs de la setmana que ve i que inclouran xerrades, accions, debats, etc. coincidint amb la reunió oficial a Barcelona.
Agricultura i canvi climàtic
Les activitats de la campanya, però, han començat aquest divendres 30 i dissabte 31 al matí amb l’organització d’un seminari sobre canvi climàtic i model alimentaria global a càrrec de la plataforma No et mengis el món. Un seminari que ha comptat amb la participació de diversos ponents internacionals, els quals han posat de relleu els vincles entre el model d’agricultura intensiva i industrial i la generació de canvi climàtic així com les conseqüències dramàtiques que la crisi ambiental té pel futur de l’agricultura i l’alimentació mundial.
A destacar les dades ofertes per Camila Montesinos de GRAIN que senyalaven l’enorme pes que l’agricultura i la ramaderia industrial té en la generació de canvi climàtic amb un 44-57% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, resultat de sumar les emissions de les activitats estrictament agrícoles (11-15%), de la desforestació (15-18%), del processament, transport i refrigeració d’aliments (15-20%) i dels residus orgànics (3-4%).
Montesinos va senyalar també l’urgència de retornar la matèria orgànica a la terra després que la revolució verda hagi esgotat els sòls amb l’ús intensiu de fertilitzants químics, pesticides, etc. Per fer-ho, cal apostar per tècniques agrícoles sostenibles que poden augmentar gradualment la matèria orgànica de la terra en un 2% en un període de cinquanta anys, restituint el percentatge eliminat des dels anys 60. Montesinos va apostar també per integrar de nou la producció animal al cultiu de la terra i per la venda directa en mercats locals i circuits de proximitat.
Les mobilitzacions contra el canvi climàtic tindran el seu punt culminant el 12 de desembre amb la jornada d’acció internacional contra el canvi climàtic a Copenhaguen que s’espera reuneixi a milers d’activistes d’arreu del món.
*Leche: La Vía Campesina propone soluciones para la crisis global*
(Yakarta/Bruselas, 1 de setiembre, 2009) El precio de la leche para el productor directo ha caído drásticamente en todo el mundo (1), amenazando a millones de productores con dejarlos fuera del mercado. En consecuencia, los productores de leche se han alzado en una protesta global. Desde el comienzo del año, miles de miembros de las organizaciones de La Vía Campesina se han sumado ha estas protestas en Bruselas y Estrasburgo, en Madrid, Berlín, Galicia, Francia, Bélgica, Alemania, Portugal, Suiza, Indonesia, República Dominicana y a lo largo de Estados Unidos.
Aunque solo una pequeña parte de la leche producida en el mundo se comercializa a nivel internacional, la "liberalización" de este mercado a llevado a todos y todas los/las productores de leche a depender de los precios en los mercados mundiales. La OMC enfrenta entre si a todos los productores de leche del planeta en una carrera a lo mas bajo ya que las grandes compañías de comida procesada como Nestlé, Fonterra, Kraft... se benefician del acceso a leche barata. El precio de la leche está principalmente influido por el bajo costo de producción en los grandes países exportadores como Nueva Zelanda y Australia, y por el dumping de la sobreproducción de EEUU y Europa en el mercado mundial. Aun así, en vez de reducir la producción lechera, la UE y EEUU han reactivado recientemente las ayudas para la exportación, forzando unos precios para la leche internacional aún mas bajos.
En cualquier lugar del mundo, hoy en día, los precios de la leche son muy bajos como para que las productoras y los productores se ganen la vida decentemente. Esta situación tampoco beneficia a las consumidoras y los consumidores, ya que el precio de la leche en los supermercados se ha mantenido altos desde que subieron durante la crisis alimentaria en 2007/08. De este modo, tanto la industrial de la leche como las grandes superficies de distribución están amasando una fortuna a expensas de los productores y de los consumidores.
La Unión Europea ha decidido liberar aun más el mercado lácteo marcando una fecha límite en 2015 para su sistema de gestión de producción (cuotas), e incrementando estas cuotas en un 1% anual hasta el 2015. Esta política lleva a los productores de leche, hombres y mujeres, a una situación de crisis sin precedentes que podría concluir en un desastre social y medioambiental.
En los Estados Unidos, los promodores del libre comercio y las compañías de productos lácteos procesados continúan exigiendo una mayor des-regularización del mercado de la leche y acentúan la necesidad de "ser globalmente competitivos y estar orientados a la exportación". El precio de la leche esta mayormente determinado por el precio del queso en la Bolsa de Valores de Chicago (CME, Chicago Mercantile Exchange), el cual es susceptible a la manipulación por parte de unas pocas entidades corporativas. En Diciembre de 2008, Dairy Farmers of America (DFA), la mayor corporativa de productos lácteos del país, fue multada con 12 millones de dólares por manipulación de los precios en la CME. La DFA fue también investigada durante dos años por el Gobierno de EEUU por abusos contra la libre competencia al monopolizar el mercado y forzar a los productores de leche a asociarse a su cooperativa, ya que en muchas partes del país, las poductoras y los productores no tienen mas opciones que vender su leche a la DFA.
Gracias a la bucle comercial creada por la OMC, los productores de leche de EEUU han sido también perjudicados por el dumping de concentrados de proteína de origen lácteo extranjeros, especialmente procedente de Nueva Zelanda. Estos productos han desplazado a los productores de leche norteamericanos abaratando los precios de los productos para el consumidor.
El acuerdo de la OMC de 1994 y las condiciones para el crédito por parte del FMI, forzaron a los gobiernos a desregular el mercado de la leche. Excepto en algunos países como Canadá, todos los sistemas de gestión de producción han desaparecido.
La leche es un producto fresco y nutritivo que otorga valor comercial a millones de hectareas de pastos en el mundo, promoviendo el desarrollo y el empleo rural siempre y cuando su producción este en manos de muchas granjas familiares sostenibles. No obstante, como resultado de la liberalización del mercado, la producción lechera industrial ha remplazado mayormente todas las pequeñas granjas productoras de leche. Esto a tenido consecuencias devastadoras: la producción industrial es dependiente de costosos insumos (piensos y harinas alimentarías, energía...), contamina el medio ambiente (deshechos orgánicos, metano, transporte del alimento...), y conlleva al desastre social (desaparición de las productoras de leche familiares, empleos de baja calidad en las productoras industriales...).
En Enero de 2009 el Sindicato de Agricultores de Indonesia (SPI por sus siglas en inglés) exigió al gobierno que protegiera a los productores de leche locales de llegar a la quiebra completa. La compañía transnacional Nestle, primer compradora de leche del país, comenzó a reducir el precio de compra en las granjas aunque el precio de venta al consumidor de los productos lácteos alcanzaron un precio excepcionalmente alto. Todas las grandes compañías procesadoras de leche le siguieron los pasos. Esto pareció ser el ultimo golpe para la industria láctea doméstica, que venía siendo atacada durante los últimos 25 años de desregularización. En 1983, bajo la regulación del FMI, el Gobierno anuló la ley que obligaba a las empresas que operaban en Indonesia a comprar un cierto porcentaje de la leche usada en sus productos al margen de la leche que importasen de otros países terceros. En 2003, el Gobierno de Indonesia, fue mas allá reduciendo los aranceles de la leche importada de un 5% a un 0%. Como resultado, hoy en día, el 70% de la leche consumida en Indonesia proviene de Nueva Zelanda y Australia, y en consecuencia, las productoras y los productores preguntan si serán capaces de mantenerse en el mercado.
*La Vía Campesina insta a los gobiernos a actuar para solucionar la crisis urgentemente:*
* Mantener y desarrollar una producción lechera sostenible basada en
los campesinos en todas las regiones lecheras, la cual estará
basada en los pastos y forrajes locales;
* (Re)introducir los sistemas de gestión de la producción públicas
para mantener la oferta en equilibrio con la demanda, y conseguir
así precios justos tanto para los productores como para los
consumidores;
* Los precios de compra al productor han de cubrir los costos de la
producción, incluyendo el costo del trabajo justamente remunerado;
* Detener la obligación impuesta por la OMC de importar un mínimo
del 5% de los productos lácteos;
* Prohibir cualquier subsidio a la exportación y permitir que todos
los países y uniones convengan tarifas o impuestos para proteger
su propia producción de leche.
* Mantener altos estándares en la identificación de los productos
lácteos para garantizar la integridad de la definición de "leche"
y para prevenir el dumping con productos sustitutivos de la leche
de peor calidad.
(1) En Europa, el precio de la leche cayó un 30% desde el final de 2007, mas bajos aún que los precios mínimos de 2006.
Bitllet d'opinió de Gustavo Duch, de Veterinarios sin Fronteras a El Periódico de Catalunya
na nueva crisis, esta vez en forma de gripe, llega para hacer que se tambalee el mundo globalizado, y, como siempre, tenemos una doble obligación: abordar urgentemente sus repercusiones mientras tomamos nota para aprender de ella. Y sería oportuno reflexionar, como ha hecho la investigadora Silvia Ribeiro en La Jornada, de México, sobre los riesgos que asumimos en la cría industrial de cerdos, donde se crea un ambiente que "incrementa las oportunidades de aparición de nuevos virus por episodios de mutación o de recombinación que podrían generar virus más eficientes en la transmisión entre humanos". Sabedores de que estos modelos de producción tan masificados están en el origen de la pobreza y el éxodo que se vive en el mundo rural (solo en EEUU, en los últimos 40 años hemos pasado de un millón de granjas con una media de 50 cerdos, a unas 65.000 con un promedio de mil animales) tenemos nuevos motivos para reivindicar la producción de alimentos a pequeña escala, con --ahora sí-- completas garantías sanitarias, sociales y ecológicas.
L’agricultura ecològica que es fa a Catalunya continua creixent any rere any i es consolida com una de les produccions ecològiques més dinàmiques i amb més creixement de tot l’Estat.
Segons les dades estadístiques sobre producció ecològica presentades abans d’ahir pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM), Catalunya és la primera comunitat autònoma en número d’indústries de producció vegetal (459) i en número d’indústries de producció animal (97), seguida per Andalusia i el País Valencià. D’aquestes, les activitats més realitzades són l’embotellament de vins i caves i les relacionades amb els escorxadors i les sales d’especejament respectivament.
A més a més, Catalunya té el major nombre d’elaboradors (441), importadors (36) i comercialitzadors (120) de tot l’Estat. Només en nombre de productors (909), Catalunya ocupa la cinquena posició.
Pel que fa a la superfície d’agricultura ecològica, Catalunya se situa amb 62.331 ha, per sota d’Andalusia (784.067 ha), Castella-La Manxa (119.668 ha), Extremadura (85.806 ha) i Aragó (70.494 ha). En canvi, si ens fixem en la concentració territorial ecològica, Catalunya ocuparia la segona posició de la llista amb gairebé 2 ha/km2, només superada per Andalusia que arribaria a les 9 ha/km2.
En el conjunt de l’Estat, és interessant destacar el creixement de la ramaderia ecològica, que el 2008 va arribar a les 3.813 explotacions ramaderes, un 25% més respecte el 2007, i el total d’indústries transformadores i elaboradores relacionades amb la producció vegetal, que el 2008 van arribar a les 2.174, un augment del 10% respecte l’any anterior.
El menú que se serveix de manera convencional als centres escolars és
desequilibrat des del punt de vista nutricional: s'abusa dels fregits, hi ha
un excés de proteïnes i carbohidrats, les verdures es manipulen de manera
que perden els nutrients i els llegums brillen per la seva absència. Això és
el que consideren la vintena d'entitats que s'han aplegat per promoure en
les escoles menús que introdueixin productes ecològics que combinin la
qualitat amb la proximitat pel que fa a la producció. Les entitats,
agrupades en una taula de treball, estan preparant una guia per ajudar les
escoles a incorporar aquest tipus de menjar.
Coincidint amb el Dia Internacional de la Lluita Camperola, i en el marc
d'una setmana d'activitats contra els transgènics, divendres es va presentar
a Barcelona la Taula de Treball de Grups Locals per a l'Alimentació Escolar
Ecològica. Hi participen una vintena d'entitats de caire molt divers, com
ara la cooperativa El Rebost, la fundació Futur, Entrepobles, els consells
comarcals de l'Urgell, el Pallars Sobirà i el Montsià, i l'Ajuntament de
Sant Cugat del Vallès. Es tracta de col·lectius i institucions que ja
treballaven individualment per la introducció d'aliments ecològics als menús
escolars i que ara s'han agrupat per tenir una sola veu. Entre altres
iniciatives, estan preparant una guia que ajudi les escoles a passar del
menú convencional al biològic.
«Fa temps que veiem que el menjar dels nens deixa bastant a desitjar per la
industrialització de l'agricultura, que fa abaixar la qualitat», va explicar
Pau Soler, un dels portaveus de la taula. A banda, «el model productiu
industrial desfavoreix els productors locals, i això fa que es perdin zones
rurals perquè queden despoblades», hi va afegir. El menú ecològic, doncs, té
un doble vessant: garantir als més petits, i per tant més vulnerables, una
alimentació sense pesticides i potenciar el manteniment del medi rural
comprant aliments locals. Això no està renyit ni amb la localització
geogràfica, ja que la primera escola d'introduir-ho –la Muntanyeta– és a
Barcelona ciutat, ni amb el preu, que segons la taula de treball a penes
s'encareix. «El cost afegit és més d'esforç que de diners», diuen els
promotors. De moment, 36 centres educatius han introduït aliments ecològics
en els menús. El 100% és impossible, ja que hi ha aliments, com ara el peix,
que no es poden produir ecològicament. Hi ha centres que arriben al 70% de
productes biològics en els menús i que incorporen, a més, material pedagògic
perquè els mestres puguin educar els nens en el respecte pel medi.
«El menú s'ha encarit 15 cèntims»
R.M.BRAVO
Manel Rivero viu al peu de Montserrat, és vegetarià i conrea el seu hort.
Participa en l'associació de mares i pares de l'escola La Salut, a Collbató,
i està preocupat per l'alimentació dels seus fills. «Teníem un menjador on
el menjar no deixava de ser ranxo, amb un excés de fregits i molt
desequilibrat. Podien posar llenties amb xoriço de primer i escalopa de
segon, cosa que representava massa proteïna.» D'això fa dos anys, i amb una
altra mare preocupada pel menjar va fer un estudi de viabilitat i va
convèncer l'empresa de càtering d'introduir productes ecològics. «Si compren
als majoristes no surt tan car», explica Rivero. De fet, el nou menú s'ha
encarit 15 cèntims i ara els pares paguen 5,55 euros. La introducció
d'aliments ecològics ha estat gradual, i en aquests moments és d'un 60% del
total. «Volem arribar al 82% i la propera introducció serà la vedella i el
pollastre. El peix no és ecològic, però n'hem posat més al menú perquè hi
havia massa carn en comptes de peix», explica Rivero.
Notícies de ...
El 19 de març comença al Centre Educatiu Les Alzines, al Palau de Plegamans, el primer curs d’horticultura i jardineria ecològica adreçat a monitors de formació ocupacional de centres penitenciaris i de justícia de menors. Una desena de participants aprendran els principis bàsics del maneig ecològic d’un hort i d’un jardí sostenible, estratègies per a prevenir i controlar de manera natural plagues i malalties de les plantes, les espècies més adients per a un jardí mediterrani i fins i tot a multiplicar llavors i fer esqueixos. El curs es desenvoluparà en 10 sessions que combinen parts teòriques amb d’altres de pràctiques. El temari inclou una visita a uns vivers de planta ornamental i una altra a la finca de Can Poc Oli de l’Escola Agrària de Manresa, especialitzada en agricultura ecològica.
De manera immediata, gairebé 140 persones internes a nou centres diferents podran beneficiar-se indirectament de la formació d’aquests monitors. Ara com ara ja hi ha parcel·les de pràctiques en cada un d’aquests centres i les verdures collides es reparteixen entre l’alumnat.
La iniciativa d’aquest curs ha sorgit conjuntament del Departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural i del Departament de Justícia. El Pla d’Acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques ha aportat el 100% del finançament. L’organització va a càrrec de l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Como ya os hemos ido informando, la Red temática de investigación en
Agricultura, Ganadería y Selvicultura Ecológica (AGRIECOL) pretende
Poner en comunicación a todos los investigadores y representantes del
sistema ciencia-tecnología-empresa que tengan relación con el sector de la
agricultura ecológica.
Estudiar e identificar las necesidades de Investigación y Desarrollo en la
producción y transformación agraria ecológica, sobre todo las líneas de
trabajo estratégicas.
Facilitar el intercambio entre los diversos grupos españoles que trabajan en
investigación y metodologías relacionadas con la agricultura y ganadería
ecológicas
Favorecer la cooperación internacional y la participación de la
investigación española en proyectos europeos coordinados y fuera de Europa.
Apoyar la actividad investigadora del futuro Centro Nacional de I+D en
Agricultura Ecológica de Plasencia (Cáceres) mediante el conocimiento
compartido y las necesidades de investigación detectadas por medio de la
red.
Para ello se han creado 4 grupos de trabajo, con los coordinadores
respectivos (sus correos se encuentran en la página web AGRIECOL) para
recoger toda la información posible relativa a investigadores, proyectos,
líneas de investigación, asociaciones.relacionadas con cada área. Por ello
os rogaría que tomaseis en consideración todas aquellas actuaciones que los
coordinadores os propongan para favorecer el desarrollo de la Red, así como
que nos transmitieseis todo tipo de sugerencias que consideréis oportunas en
esta línea.
Desde hace dos días AGRIECOL tiene página web, que cuelga de la página web
del INIA (www.inia.es) en el apartado Redes temáticas, donde esperamos que
encontréis información interesante relativa a la investigación en
Agricultura, Ganadería y Selvicultura Ecológica. Por supuesto, esta web
puede ser modificada y ampliada con todas las aportaciones y sugerencias que
cada uno de vosotros queráis añadir. Cuando tengáis algo de tiempo, entrar
en la página y enviar vuestras sugerencias a Maria Ramos (ramos@inia.es) o a
mí (cal@inia.es).
Os rogaría que dierais la máxima difusión a la Red de Agricultura, Ganadería
y Selvicultura Ecológica (AGRIECOL) entre todos aquellos investigadores y
asociaciones relacionados con el sector, que por cualquier causa no hayan
recibido información sobre la misma, para que puedan incluir sus datos y
recibir información.
Esperando vuestra colaboración, os saludan atentamente:
El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) va acompanyar, un any més, a les empreses ecològiques catalanes a la fira internacional més important del món de productes ecològics que es va celebrar a Nuremberg (Alemanya) aquesta setmana passada.
Les disset empreses assistents, algunes amb estand propi, van reconèixer la feina ben feta i van qualificar d’èxit total l’assistència a Biofach 2009. Aquesta fira és el gran aparador mundial de la producció agrària ecològica on van assistir 46.000 visitants professionals de més de 130 països.
En aquesta edició, l’empresa dedicada a l’elaboració de vins i caves ecològics Albet i Noya va rebre la distinció Or Superior en els Premis Internacionals Vi Ecològic Biofach 2009 pel seu vi Reserva Martí 2004.
Enguany, a diferència d’altres anys, cadascuna de les empreses que van asistir a la fira tenien un espai propi en l’estand de 300 m2 que el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) i el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (DIUE) van posar a disposició de les empreses ecològiques catalanes. L’estand de Catalunya ocupava un espai central dins el pavelló número 5 de la fira i la seva notorietat i disseny era ben visible des de qualsevol part del pavelló. Un any més, Catalunya va tenir un lloc destacat en el panorama ecològic europeu.
L’estand de Catalunya el va inaugurar el director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del DAR i president de PRODECA, Joan Gené, i el secretari general del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Enric Aloy, acompanyats pel director de la fira Udo Funke. Després de la inauguració es va oferir a tots els assistents un tast de productes ecològics cortesia de les empreses assistents.
Josep Lladós
Premsa i Comunicació
premsa@ccpae.org
Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE)
Av. Meridiana, 38 1a
08018 - BARCELONA (Spain)
Tel. +34 93 552 47 90 / Fax +34 93 552 47 91
http://www.ccpae.org <http://www.ccpae.org/>
Nota de premsa El CCPAE assistirà a BioFach 2009 per donar suport a les 17 empreses ecològiques catalanes
El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica assistirà, un any més, a la fira internacional més important del món de productes biològics, BioFach 2009, que se celebrarà a Nuremberg (Alemanya) del 19 al 22 de febrer.
En aquesta ocasió, la representació institucional del CCPAE formarà part de l’estand de Catalunya que el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) i el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (DIUE) tindran al pavelló 5 de la fira, juntament amb la Promotora d’Exportacions Catalanes SA (PRODECA).
El president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, Daniel Valls; el secretari general del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Enric Aloy; i el director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del DAR i president de PRODECA, Joan Gené, inauguraran el proper divendres, 20 de febrer, l’estand de Catalunya.
Les empreses ecològiques catalanes estaran situades a l’estand, de 300 m2, número 206 del pavelló 5, que el DAR i el DIUE han contractat per a l’ocasió. En total, assistiran a BioFach 17 empreses catalanes, algunes d’aquestes amb estand propi. Els estrictes criteris d’admissió exigits per Biofach, i que el certificat del CCPAE garanteix, fa que la participació en aquest saló sigui sinònim de qualitat i distinció.
Els sectors representats en l’edició d’enguany seran la xocolata, la fruita i verdura, l’oli, els vins i caves, els derivats del porc i els plats preparats, una mostra de l’àmplia gamma de productes que certifica el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica.
En aquesta edició, l’organització de la fira espera la participació de 2.717 expositors i una afluència de 47.000 visitants.
Ens plau presentar-vos en arxiu adjunt un fulletó que tots els convivia d'Slow Food de Catalunya acabem d'editar.
Aquest fulletó pretèn tant, donar a conèixer a casa nostra tots els productes catalans a l'Arca del Gust d'Slow Food, com els productors que els produeixen i amb qui la nostra entitat hi col.labora estretament.
Esperem que us agradi i que ens l'ajudeu a difondre, com es mereix.
L’espai de recursos agroecològics L’Era ha rebut el Premi Nacional de Cultura, en la modalitat de cultura popular, per la seva tasca de protecció i difusió de l’agricultura ecològica i tradicional, com una opció no només viable, sinó desitjable en el món que ens espera
L'Associació l'Era rep el premi de la Fundación Biodiversidad i SEAE per la revista Agrocultura
La revista Agrocultura ha estat guardonada amb el premi que convoca la Fundación Biodiversidad amb col·laboració amb SEAE (Sociedad Española de Agricultura Ecológica).
El presidente de l’Associació l’Era, Charles Descombes, ha rebut aquest premi de mans de la Ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, de la Directora de la Fundació, María Artola González i de la presidenta de SEAE, Juana Labrador, en un acte celebrat a Madrid.
La d'aquest any és la segona edició dels premis d'alimentació ecològica i biodiversitat i amb ells, la fundació vol fer una aposta pel model agroalimentari, considerant l'agricultura i la ramaderia ecològica un aliat fonamental en la lluita per recuperar i conservar la biodiversitat, a més de consolidar una aliança estratègica amb tots els sectors que defensen la cultura agroecològica.
Agrocultura ha estat guardonada a la modalitat de millor treball de divulgació periodístic.
Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (E)
www.coag.org
Miembros de Via Campesina, Movimiento Campesino Internacional
COMUNICADO DE PRENSA 22 de Enero 2007
La Coordinadora Campesina Europea CPE y COAG expresan su
apoyo a las campesinas y campesinos acusados en el caso de
Aracruz
Treinta y dos campesinas del Movimiento de las Mujeres Campesinas
(MMC) y del Movimiento de los Trabajadores Rurales sin Tierras (MST)
de Brasil así como varios líderes de La Vía Campesina han sido
inculpados de participar en una acción sindical contra la compañía
transnacional Aracruz. Vía Campesina denuncia los crimenes de
Aracruz y lanza una campaña internacional de defensa y de solidaridad
con las personas inculpadas.
El 8 de marzo de 2006, con ocasión del Día Internacional las Mujeres y
cuando la Conferencia Internacional sobre la Reforma agraria y el
Desarrollo Rural de la FAO se cogía en el estado de Porto Alegre
(Brazil), más de 2000 campesinas y mujeres sin tierra entraron en las
instalaciones de la multinacional Aracruz Celulosa. Con esta acción, las
mujeres brasileñas denunciaban los daños sociales y
medioambientales de los monocultivos agroquímicos controlados por
las compañías multinacionales.
Treinta mujeres del Movimiento de las Mujeres Campesinas (MMC) y
del Movimiento de los Trabajadores Rurales Sin Tierras (MST) han
sido inculpadas así como cuatro líderes campesinos de La Vía
Campesina, entre ellos Paul Nicholson (representante europeo en la
Comisión de Coordinación Internacional de La Vía Campesina). Se
pide una pena de entre 8 y 30 años de cárcel para Paul Nicholson, por
cargos tan extravagantes como el espionaje industrial, la formación de
bandas armadas o el blanqueo de dinero.
El pleito que se anuncia es político. ¿Quién es culpable? ¿Las
multinacionales que acaparan la tierra, el agua y los recursos
genéticos para producir la materia prima de la industria química o las
campesinas que reivindican su derecho a cultivar estas tierras para
producir alimentos? ¿Las empresas que arrasan el bosque primario y
lo sustituyen por desiertos verdes de plantas transgénicas o las
comunidades campesinas e indígenas que por sus prácticas culturales
han preservado la biodiversidad desde hace milenios?
La CPE y COAG consideran que la acción pacífica realizada por las
mujeres de Via Campesina el 8 de marzo de 2006 es legítima. ¡La
defensa del derecho de las campesinas y campesinos del mundo
entero a producir alimentos, la promoción de un uso social y
medioambiental de los recursos agrarios y la defensa de los derechos
fundamentales de las campesinas y campesinos no son crímenes! La
justicia brasileña deberá elegir entre condenar a los que están creando
un Mundo hambriento o a los que alimentan a la humanidad.
Via Campesina lanza una campaña internacional de defensa y
solidaridad con las personas inculpadas. Llamamos a los movimientos
sociales europeos a movilizarse y a ayudarnos a cambiar el sentido de
este pleito para ir en contra de los crímenes sociales y medio
ambientales de las empresas multinacionales.
Enviaremos más informaciones sobre esta campaña en un próximo
comunicado.
Contactos:
CPE: Xose Ramon Cendan +34 6 19 90 00 02 COAG: Javier Sanchez
+34 6 09 35 93 80
